I. Versos corporals. Un llibre magnífic que val la pena llegir i rellegir és Còrpora de Clara Fiol Dols. El poemari, publicat per Edicions AdiA el 2021, és una exploració fonda de la corporalitat de les paraules i el valor expressiu de la poesia. Amb uns versos precisos, esmolats i lluminosos, la cantant de Marala s’endinsa en la materialitat dels mots per oferir un cant a la vida dels cossos. Com diu uns dels poemes de Fiol: «Aquesta paraula/no necessita ni un bri de veu». El poemari conté, a més, unes precioses il·lustracions de Pere Andreo que dialoguen a la perfecció amb les peces poètiques. Un llibre fantàstic per a llegir arran de mar i gaudir de la corporalitat i la materialitat de l’estiu.
II. El foc que crema. Un altre llibre d’Edicions AdiA que acaba d’arribar a les llibreries és El foc dels heretges de Raquel Casas Agustí. El poemari, guanyador del Premi Bernat Vidal i Tomàs 2025, és una explosió poètica de sentiments que brollen a través d’uns versos concisos i tallants, plens de metàfores potents. La poeta de Vilanova i la Geltrú desgrana els desigs i els afectes a través d’un doll poètic de molta volada i intensitat, destacant la impossibilitat darrera de la paraula per a dir les cendres del món interior cremat per l’amor. Com assegura Lídia Gàzquez, a l’epíleg que acompanya el llibre: «És devastador perdre amors, amistats, somnis, ideals. És devastador com el foc dels heretges». Un llibre que no us podeu deixar perdre.
III. La descreació del llibre. Un llibre fascinant és, sens dubte, Decreació d’Anne Carson, traduït al català per Núria Busquet Molist i editat per Vaso Roto. En aquesta obra, l’autora canadenca aplega un conjunt heterogeni de textos que giren al voltant de l’experiència de la ‘descreació’ elaborada per la filòsofa Simone Weil. Una experiència que intenta expressar la dissolució del jo i que Carson aplica a la reflexió sobre l’escriptura i la ruptura de les fronteres dels gèneres literaris. No debades el llibre el componen poemes, assaigs, llibrets d’òpera, guions cinematogràfics, etc. Una nova experiència de l’escriptura i la lectura que vol endinsar-se en els racons del jo i els seus plecs. Un llibre més que recomanable per aquest estiu. Ben aviat, Ploma oferirà als seus lectors una ressenya més detallada d’aquest clàssic de la poesia anglesa contemporània.
IV. Una espanyolada. Un llibre en castellà que he trobat un poc decebedor és Un amor español de la poeta madrilenya Luna Miguel. El poemari, editat per La Bella Varsovia, és una mena de diari poètic d’una relació heteronormativa, plagat de referències a la sexualitat, el desig i la possessió. Amb tot, les imatges creades a través de les metàfores no deixen de ser, en molts casos, banals i sense força. El sexe acaba per engolir la realitat poètica de l’erotisme i, lluny d’enriquir o fracturar l’experiència, el poemari deixa en el lector una mera sensació d’indiferència. No obstant això, Miguel és una de les veus joves de la poesia en castellà més importants del panorama actual. Esperem que la seva segona novel·la, que es publicarà el proper mes d’octubre, sigui més bona que aquest poemari que no fa justícia a la resta de la seva obra.
V. Música d’arrel. La millor banda sonora per aquests dies calorosos és, sens dubte, Un so qui no es gasta de les Pitxorines. Un disc esplèndid, que reversiona els millors temes del cançoner mallorquí, amb una música fresca, potent i trapella. Hi podeu trobar cançons com La Dama de Mallorca, La ciutat de Nàpols, l’excel·lent versió de Vou, veri, vou, la divertida En Pep no té nas o la nostrada Sor Tomasseta. Un disc on les nou intèrprets mallorquines agermanen el seu talent per a demostrar que la música d’arrel és més viva que mai. Visquen les Pitxorines!
VI. El poema de la força. Sempre és bon moment per a retornar als clàssics. No puc estar més d’acord amb Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, que aquests dies recomanava per aquest estiu la lectura o relectura de la Ilíada d’Homer. Actualment, en català comptam amb una nova traducció de Pau Sabaté publicada per Bernat Metge amb pròleg del poeta Enric Casasses. La Ilíada, que narra el setge i la caiguda de Troia per part dels aqueus, és considerat el poema fundacional d’Europa i ha tingut una enorme influència al llarg dels segles. En aquesta obra cabdal de la literatura clàssica hi podem trobar retratats tots els afectes humans i les seves lluites i, com ens explicaria Simone Weil, ens presenta la realitat de la ‘força’ en tota la seva cruesa. Homer no exalta la guerra, sinó que a través del cant melancòlic, ens mostra l’horror de la violència sense sentit. Una lectura que, donat l’actual context internacional, és més urgent i necessària que mai.