Miquel Àngel Ballester,
El llibre negre de la filosofia.
Fotografies de Jean Marie del Moral.
Lleonard Muntaner Editor, 2025.
La cara més fosca de la filosofia. Un dels assaigs de pensament de l’any és, sens dubte, El llibre negre de la filosofia de Miquel Àngel Ballester (Palma, 1967). Es tracta d’una història de la filosofia a contrapel, en sentit de Benjamin, que intenta posar en relleu els punts més foscos de la filosofia des del punt de vista dels drets humans. Amb un estil clar i combatiu, el professor de Filosofia de l’IES Alcúdia desgrana les concepcions misògines de bona part dels filòsofs de la tradició, així com el rebuig de minories i la propagació d’idees discriminadores i aberrants. El llibre, editat per Lleonard Muntaner a la col·lecció L’Arjau, inclou unes meravelloses fotografies de Jean Marie del Moral que ara es poden veure exposades al centre de cultura de Can Gelabert de Binissalem fins al proper 25 d’agost.
L’obra, que es divideix en 19 capítols de diversa extensió, parteix de la crítica de les postures antifeministes i misògines de bona part dels filòsofs de la tradició occidental. Així, Ballester desgrana sense contemplacions les postures polèmiques sobre les dones que han mantingut figues com Tales, Plató, Aristòtil, Maquiavel o Rousseau. Per sobre de tots, però, hi destaquen els discursos més aberrants de Schopenhauer i Nietzsche que arriben a cotes molt altes de menyspreu envers les dones. El diagnòstic de Ballester és molt clar, «des dels seus orígens, la filosofia és patriarcal i fal·locèntrica». Una activitat dominada pels homes que ha invisibilitzat les dones i les seves aportacions a la història de la cultura i del pensament.
A partir d’aquest fil de misogínia, Ballester eixampla l’espectre de la discriminació i aborda «les arrels profundes dels prejudicis socials i falses creences» que han fonamentat discursos discriminadors a l’empara de la reflexió filosòfica. Postures esclavistes, xenòfobes, antijueves, antigitanes, homòfobes, antianimalistes, discafòbiques, etc. que han trobat la seva caixa de ressonància en la història del pensament i que també es deixen veure en doctrines filosòfiques que defensen el bel·licisme, el sadisme i el suïcidi. No debades, podem trobar Kant, el gran filòsof de les llums, caracteritzat com «un racista», alhora que podem trobar una lectura de l’esclavisme de Hume o la filosofia criminal del Marquès de Sade.
Però sens dubte, un dels punts més destacats és la lectura crítica de les filosofies de Nietzsche i Heidegger, tan defensats i canonitzats, segons Ballester, per la història oficial de la filosofia. En el cas de Nietzsche, el professor de filosofia destaca com el seu pensament aristocratitzant s’ha volgut llimar en favor d’una filosofia de la vida que obvia els elements més agrestos d’un pensament antiigualitari. I, en el cas de Heidegger, Ballester destaca l’antijudaisme ontològic d’un pensador compromès fins al moll de l’os amb el nazisme i que l’escolàstica heideggeriana ha volgut salvar, per tots els mitjans, de qualsevol mena de crítica. Ballester és prou clar, «la defensa dels heideggerians s’ha fet impossible a causa de les evidències irrefutables acumulades i les mostres de simpatia pel nacionalsocialisme expressades» per Heidegger al llarg de la seva correspondència i la seva obra, en especial als anomenats Quaderns negres.
Sigui com vulgui, El llibre negre de la filosofia és una gran obra escrita des del rigor i l’honestedat intel·lectual. Un llibre que cal llegir a ‘tempo lento’ i amb un llapis a la mà. Un exercici crític amb la història de la filosofia que vol posar en relleu els punts foscos d’una tradició que ens nodreix i ens sosté. En paraules de l’autor: «Una història no oficial de la filosofia, una contrahistòria crua i opaca que ens convida a pensar en la influència de la filosofia en les nostres vides». Un intent agosarat de donar llum a la fosca i que també podeu llegir al costat d’altres dos magnífics llibres de Ballester: L’alteritat en el diàleg, publicat el 2018 per Lleonard Muntaner a la col·lecció En diàleg; i A l’ombra de la filosofia. Assaigs 2019-2021, publicat el 2023 també per Lleonard Muntaner a la col·lecció Llibres de la Nostra Terra.
Punt de vista
![[VÍDEO] Elena de Borbón, amb un sou de 300.000 euros, demana solidaritat: «Que la gent ajudi amb el que pugui»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)