I. Les ferides de la solitud. Un llibre que val la pena tenir ben present és Vi de solitud d’Irène Némirovsky. Traduït per Anna Casassas i editat aquesta primavera per l’editorial artesana Cal Carré, és una de les novel·les més autobiogràfiques de l’autora francesa i un excel·lent relat sobre les ferides de l’amor filial i matern. Amb un lirisme extraordinari, Némirovsky relata el pas de la infantesa a l’edat adulta d’Hélène Karol, una jove marcada per la manca d’amor i afecte de la seva mare. A més, l’obra es pot llegir com el relat social dels primers anys del segle XX, marcats per la volàtil situació d’una societat en crisi. La traducció és impecable i val molt la pena fruir del llibre amb calma. Ben aviat, Ploma oferirà als seus lectors un article més acurat sobre la figura de Némirovsky, sens dubte una de les grans escriptores del segle XX.
II. La recerca del bé. Un altre dels títols destacats de Cal Carré és Un matí del terratinent de Lev Tolstoi, traduït del rus per Miquel Cabal Guarro. Es tracta d’una novel·la breu, escrita per Tolstoi quan tenia 24 anys, que narra la història de la visita del ‘príncep’ Nekhliúdov als camperols de les seves terres. Allí, el príncep descobreix la lamentable situació que viuen els pagesos i aprèn moltes més coses de la vida que durant els anys d’universitat. Nekhliúdov és un jove aristòcrata bondadós que vol dedicar tots els esforços a millorar la vida dels seus pagesos que en la Rússia d’aquells temps encara eren com esclaus. Un retrat de la lluita idealista per un món nou i de les traves per dur a terme les transformacions necessàries. Una peça immillorable d’un dels grans «genis» de la literatura russa del segle XIX.
III. Avisador del foc. L’obra de Joseph Roth és sempre un valor segur. Enguany, l’editorial Gata Maula ha publicat La teranyina, una de les novel·les més compromeses i inquietants de l’escriptor centreeuropeu. El llibre, traduït al català per Marc Jiménez Buzzi, narra la història del mediocre Theodor Lohse, un antic oficial alemany que s’uneix als grups d’extrema dreta sorgits després de la Primera Guerra Mundial. El personatge, sense escrúpols, es val de la violència i la manipulació per escalar posicions i infiltrar-se en el poder d’una societat desfeta, desorientada i profundament ferida. Publicada el 1923, pocs mesos abans del putsch de Múnic, aquesta obra és una lúcida advertència sobre el perill del feixisme, una teranyina subtil que, des d’aleshores, continua projectant la seva ombra. Un llibre més actual que mai i que ens adverteix del foc del fanatisme que pot consumir-ho i arrasar-ho tot.
IV. Una gran notícia! Entre les novetats literàries d’aquesta tardor n’hi ha una de ben especial. Edicions 62 publicarà al mes d’octubre el volum Poesies de Joan Alcover, un dels poetes més representatius de l’Escola Mallorquina. Emmarcat en el centenari de mort del poeta, el volum aplega una edició crítica de Cap al tard i Poemes bíblics a cura d’Ignasi Moreta. Es tracta dels dos poemaris en català que publicà Alcover a principis del segle XX i que marcaren un abans i un després en la poesia insular. Hi podem trobar peces tan representatives com La Balanguera, Desolació, La Relíquia o Resfà; poemes que ja formen part del prestimoni literari dels Països Catalans. Ben segur aquesta nova edició crítica no podrà faltar a les lleixes de qualsevol biblioteca.
V. Profunditat humana. Una de les escriptores franceses actuals més rellevants és Amélie Nothomb. Enguany, l’editorial Anagrama ha publicat la magnífica novel·la El llibre de les germanes, un relat profundament humà i, a la seva manera, molt cruel, que retrata les relacions filials de manera descarnada. En aquest llibre, Nothomb ens submergeix en un relat sobre els abismes dels afectes, el poder devastador de les paraules i la complexitat de les relacions familiars. Centrant-se en les relacions entre les dues germanes Tristane i Laetitia, l’autora construeix una simfonia íntima i dolorosa que transforma el dia a dia en un escenari on amistat i rivalitat conviuen amb una vehemència sorprenent. Una història poderosa sobre l’afecte fraternal, amb una sensibilitat lúcida i única. Un llibre de lectura molt recomanable.
VI. Nucli felanitxer. Un llibre que val pena tenir sempre present és El cercle de Felanitx de Miquel Barceló Perelló. Es tracta d’un volum, editat per Anagrama l’any 2023, que aplega l’obra narrativa completa de l’historiador felanitxer, integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor i Trenc d’alba, el text per una exposició del pintor homònim i convilatà ‘Miquel Barceló vist per Miquel Barceló’ i la novel·la autobiogràfica i inconclusa L’hivern de 1947, a la vila. Precís en les descripcions del poble de Felanitx i els seus vilatans, determinant a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir un una obra tan breu com vibrant, tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon. No debades, com assegurà Guillem Frontera, Barceló «ha estat un dels homes més brillants nascut en aquest terra en molt de temps». Un llibre, que inclou una meravellosa portada del pintor Miquel Barceló, que ben segur no us podeu deixar perdre.
