Rousseau i l’origen de les llengües

Jean-Jacques Rousseau,
Assaig sobre l’origen de les llengües.
Traducció de Marc Miranda.
Lleonard Muntaner Editor, 2025.

La recerca de l’origen de les llengües i la comunicació humana. Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) és, sens dubte, una de les figures cabdals de la Il·lustració europea. Filòsof, escriptor i músic la seva obra no ha deixat d’influir en la modernitat i ha estat un dels precursors i pares de la Revolució Francesa i el romanticisme. Perseguit i blasmat a la seva època, el seu pensament ha obert noves vies de reflexió i no ha deixat d’incomodar el poder establert. Ara, acaba d’arribar a les llibreries un dels llibres menys coneguts de l’intel·lectual suís, l’Assaig sobre l’origen de les llengües, traduït al català per Marc Miranda i publicat per Lleonard Muntaner a l’esplèndida col·lecció Speculum Mundi.

Aquest llibre és un breu i contundent assaig en el qual Rousseau hi treballà al llarg de molts anys i que deixà inconclús. De fet, es va publicar pòstumament el 1781 per l’executor testamentari del pensador. Amb tot, els seus inicis es troben indicats al Discurs sobre els orígens i els fonaments de la desigualtat entre els homes de 1755, en el qual el pensador ja anuncià que dedicaria una obra concreta a l’origen del llenguatge i les llengües humanes. Així, aquests dos llibres s’han de llegir acarats i, un i altre, s’il·luminen amb el foc del pensament roussonià. No debades els dos llibres toquen un aspecte central del seu pensament: la recerca de l’origen i el possible progrés de la condició humana.

Dividit en 20 capítols i amb un estil clar, crític i combatiu, l’Assaig sobre l’origen de les llengües se situa a l’estela dels grans discursos il·lustrats sobre l’origen del llenguatge, però agafa des del primer moment una orientació del tot diferent. Si en el segle XVIII es tenia la creença que l’origen de les llengües estava fonamentat en la necessitat de la cohesió i instauració de les relacions socials, Rousseau considera que l’origen del llenguatge l’hem de cercar en la comunicació del món interior dels homes. Així, el llenguatge articulat, que dependria en un primer moment del crit i del cant, tindria el seu origen no en la raó, sinó en les passions dels homes i la seva necessitat d’exterioritzar-les i comunicar-les als altres.

En aquest sentit, Rousseau reconeix que els animals tenen sistemes de comunicació prefixats i invariables, però només els humans som capaços de crear sistemes de comunicació convencionals que varien i progressen. Una capacitat que permet adaptar el llenguatge a les exigències de comunicació i que donarà com a resultat una gran varietat de llengües. I aquesta riquesa es mesurarà, sobretot, per la parla viva de les llengües i la seva gran diversitat de dialectes, accents i registres. Una reivindicació del caràcter viu de la parla enfront de l’escriptura que, per a Rousseau, respon a altres exigències i que a través del registre formal comunica idees, però no la vida de les passions.

De fet, Rousseau analitza diversos tipus d’escriptura com la xinesa o l’egípcia, passant pel sistema alfabètic, i conclou que la progressiva formalització del llenguatge escrit n’esborra la vida que palpita en la parla. Una visió més aviat negativa de l’escriptura, semblant al Cràtil de Plató, que fou durament criticada al segle XX per Jacques Derrida com a mostra de logocentrisme, però que, així i tot, emparentà amb les nocions sobre la llengua de Saussure, considerat el pare de la lingüística moderna. Amb tot, Rousseau no deixa de defensar postures comunes a l’època i, no obstant això, no claudica davant aquells que volen combatre la diversitat de formes expressives de la condició humana.

Sigui com vulgui, l’Assaig sobre l’origen de les llengües de Rousseau és una petita joia del pensament il·lustrat que ens mostra les idees i les concepcions pròpies d’una època que cercava aferrissadament donar explicacions naturals i raonades al món i a les coses. Una obra que val molt la pena llegir i rellegir, i que ara, per primera vegada, podem gaudir en català. Un llibre que dona algunes claus interessants per pensar el llenguatge i que ens permet reivindicar i defensar la riquesa lingüística en un món on cada dia moren multitud de llengües. Una reivindicació, en el fons, de la diversitat intrínseca de la condició i la vàlua humana.