L’escriptura dels apocalipsis. La Reial Acadèmia Sueca a Estocolm (Suècia) ha atorgat el Premi Nobel de Literatura 2025 a l'autor hongarès László Krasznahorkai per «la seva obra convincent i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l'art», segons anuncià la setmana passada el secretari de la institució, Mats Malm. «Fins i tot en la seva obra, la visió pessimista de la vida de Krasnohokai es fusiona amb la seva extraordinària vitalitat lingüística», ha assenyalat el comitè del Nobel.
Malm ha assegurat que ha parlat amb l'autor, qui es trobava a Frankfurt (Alemanya), per telèfon per a concretar els detalls i preparatius per a la recollida del guardó al desembre. «És un gran escriptor èpic de la tradició centreeuropea, que s'estén des de Kafka fins a Thomas Bernhard, i es caracteritza per l'absurd i l'excés grotesc (...) Té més recursos, i també mira cap a Orient en adoptar un to més contemplatiu i refinat», ha continuat el comitè.
Precisament, l'escriptor hongarès, de 71 anys, recordava l'any passat durant la recollida del Premi Formentor de les Lletres 2024 a Marràqueix (el Marroc), a Franz Kafka, de qui va llegir El castell a dotze anys perquè l’acceptessin el cercle d'amics del seu germà sis anys major que ell, amb la qual cosa, segons creu, «va quedar segellat el seu destí».
Llavors, en una entrevista, Krasznahorkai va recordar també que ha escrit una obra i dos fragments inspirats en l’Estat espanyol. En concret, va fer referència al seu llibre L'últim llop ambientat a Extremadura i a altres dos relats inspirats en l’Estat espanyol, un dels quals transcorre a Barcelona i parla sobre icones russes. «Espanya em meravella i això ho dic amb tota l'honestedat», va recalcar.
Una vida dedicada a l’art
László Krasznahorkai va néixer el dia 5 de gener de l'any 1954 a Gyula (Hongria). Va estudiar Dret i Llengua i Literatura Hongareses i, després d'alguns anys com a editor, es va convertir en escriptor. Va abandonar l'Hongriacomunista en 1987, quan va viatjar a Berlín Occidental per a obtenir una beca. A principis de la dècada de 1990, va passar llargs períodes de temps a Mongòlia i la Xina, i més tard al Japó, escenaris que van portar canvis estètics i estilístics en la seva escriptura. Mentre escrivia la novel·la Guerra i guerra (1999), va viatjar per Europa i va viure en el pis d'Allen Ginsberg a Nova York. Ara viu reclòs en els pujols de Szentlászló.
La seva primera novel·la, Satantango (1985), l’única d’ell traduïda al català amb el títol de Tango satànic (publicada per Edicions del Cràter en versió de Carles Dachs), el va dur al centre de la vida literària hongaresa i continua sent la seva obra més coneguda. També destaca Melancolia de la resistència (1989), totes dues novel·les duites al cinema pel seu amic, el director Béla Tarr.
Unes altres de les seves obres traduïdes, en aquest cas al castellà, són: Guerra i guerra; Al Nord la muntanya, al Sud el llac, a l'Oest el camí, a l'est el riu; Ha arribat Isaïes; I Seiobo va descendir a la Terra; Relacions misericordioses i L'últim llop.
Amb tot, el març de 2004, l'autor va rebre del Govern hongarès el Premi Kossuth, un dels més prestigiosos del seu país, pel conjunt de la seva obra; el maig de 2015, el Man Booker Internacional; l'abril de 2021, el Premi Austríac de Literatura Europea i, en 2024 ha estat guardonat amb el Premi Formentor de les Lletres.
Una llarga llista
El Premi Nobel de Literatura ha estat atorgat en 117 ocasions entre 1901 i 2023 i l'últim autor hongarès distingit amb aquest guardó va ser Imre Kertész, que el recollia en 2002. En els últims anys, han rebut el premi Han Kang «per la seva intensa prosa poètica que afronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana»; Jon Fosse el 2023, per «la seva innovadora prosa que ha donat veu a fora mida», i Annie Ernaux el 2022 «pel coratge i la precisió clínica amb la qual descobreix les arrels de distanciaments i restriccions col·lectives de la memòria personal». La persona més major a rebre aquest guardó va ser Doris Lessing, que va ser premiada amb 87 anys. D'altra banda, el Nobel ha estat compartit entre dues persones fins a quatre ocasions en tota la seva història.
