Segueix-nos F Y T R
Petit Teatre Quotidià

Café de la Vie

|

Personatges:

PROPIETARI DEL CAFÈ

CLIENT

(En un cafetó de París)

PROPIETARI.- Buenos días. Qué le sirvo?

CLIENT.- Bon dia. Que tenen croissants? M’agradaria que em servís un cafè amb llet i un croissant.

PROPIETARI.- (Molt servicial) Croissant? Un croissant. Se lo sirvo enseguida.

CLIENT.- I un cafè amb llet.

PROPIETARI.- De acuerdo. Y un cafè con hielo.

CLIENT.- No, amb gel no, amb llet.

PROPIETARI.- «Amb llet»? No he entendido bien. Repítamelo en espanyol.

CLIENT.- No m’ha entès? Que no sap parlar català?

PROPIETARI.- ¿Cómo dice? Dígamelo en castellano.

CLIENT.- Ja veig que no m’entén. No entén el català. Bé, que vingui l’amo del cafè. Vull parlar amb ell.

PROPIETARI.- ¿Amo-café? Yo soy el amo del cafè. El dueño. El propietario.

CLIENT.- Ah, molt bé. Doncs, li estic demanant un cafè amb llet i un croissant i vostè no m’entén. Vaja manera d’atendre els seus clients!

PROPIETARI.- ¡Hable en español!

CLIENT.- Li he de parlar en espanyol? No penso fer-ho mai!

PROPIETARI.- Hable español. ¡Estamos en España!

CLIENT.- Estem a París. Vol dir que París és Espanya?

PROPIETARI.- ¡Estamos en España y aquí se habla español!

CLIENT.- No, vostè està equivocat. Aquí no es parla espanyol, sinó francès.

PROPIETARI.- ¿Francés? ¿Usted habla en francès? ¡Por eso no le entiendo!

CLIENT.- Tampoc entén el francès? Hauré de cridar la policia.

PROPIETARI.- ¿Qué dice de la policía?

CLIENT.- Res, crido a la policia. (Treu el seu telèfon mòbil i marca un número)

PROPIETARI.- No, por favor. Yo no sabia que París no estuviera en España. Yo siempre había creído que París era España i que España era París.

CLIENT.- Vostè no sap res! Ara ho aclarirem. (Al mòbil) Police...?

PROPIETARI.- ¿Qué hace? ¿Habla francès?

CLIENT.- Parlo set idiomes! Soc catedràtic de llengües mediterrànies a la Sorbona!

PROPIETARI.- ¿I su croissant?

CLIENT.- Fiqui-se’l allà on li càpiga!

PROPIETARI.- ¿Qué? ¿Qué dice?

CLIENT.- Que se’l mengi amb pa amb tomàquet.

PROPIETRARI.- Esos catalanes...

CLIENT.- Café de la Vie, Café de la Vie... Café de la Merde!

(Surt sense dir adeu).

TELÓ

+ Vist