Robert Walser,
Històries.
Traducció d’Anna Soler Horta.
Editorial Flâneur, 2025.
Robert Walser (1878-1956) és, sens dubte, un narrador inigualable. Amb un estil marcadament poètic i suggeridor —allunyat de l’artifici retòric— l’autor europeu és capaç de construir històries memorables que transiten el fil prim que separa la lucidesa del deliri. Ara, amb l’encert editorial que els caracteritza, el segell Flâneur acaba de publicar Històries, un volum que aplega una vintena de meravellosos relats i peces curtes que constitueixen una bona mostra del quefer literari de Walser. El llibre —traduït de manera magnífica per Anna Soler— inclou, a més, un seguit d’il·lustracions de Karl Walser, el germà pintor de l'autor, que atorguen al volum un aire mistèric encisador.
El primer que sorprèn de l’escriptura de Walser és el seu cabal poètic. Totes les narracions, que transiten des del drama fins a l’humor més àcid, traspuen un rerefons poètic que es fusiona en una prosa narrativa treballada i cisellada. De la mateixa manera, és molt destacable la tipologia dels personatges que hi apareixen: personatges situats en els marges, persones que transiten per un món interior incomprès des de l’exterior. Així, per les pàgines del llibre hi desfilen poetes, actrius i altres personalitats del teatre, un geni estrafolari, una moixeta segrestada transformada en diva o un empleat de banca mandrós que fa tot el possible per a no treballar. Un elenc de personalitats que fan estremir —i riure a la vegada— al pacient lector que transita amb delit per aquestes històries.
Se’m fa molt difícil destacar alguna d’aquestes meravelloses narracions, però si hagués de triar en triaria tres: «L’actriu», «Kleist a Thun» i «Paganini: Variació». Els tres relats combinen una forta descripció poètica amb una profunda reflexió sobre la realitat de l’art i la seva expressió vital. Així, l’actriu del relat es plany de viure en el miratge de la vida, en la il·lusió petrificada de la representació; mentre que el poeta Kleist es debat entre la raó i la follia en un paratge poètic en ell mateix en el qual la solitud acaba esquarterant el seu món interior. I, Paganini, amb el seu violí, fa estremir un teatre amb la seva abrandada interpretació que, mentre arriba a cotes divines, sacseja els límits de la compressió i de l'humanament tolerable. Tres relats que arriben ben endins i que són una bona mostra d’aquesta escriptura inigualable de Walser.
Sigui com vulgui, Històries és un llibre per a tenir ben present i que ben segur rellegiré amb paciència i calma. Un llibre que fa del territori borrós entre el seny i la follia una estança habitable i perdurable. Una obra poètica —en sentit ample del terme— que no deixa indiferent i que, més enllà del fruir estètic, permet pensar i repensar algunes categories centrals de l’art i de la vida moderna. Així, només ens queda reiterar la nostra felicitació a Flâneur per aquest nou encert editorial i fer una crida perquè llibres com aquest —que de manera incomprensible gairebé no se n’ha parlat als mitjans catalans— no caiguin ni en l’oblit ni en la penombra.
