Personatges.-
MILITAR
DONA JOVE
(En una terrassa d’una cafeteria)
MILITAR.- (Vestit de militar i bevent una cervesa) Bon dia. Que vol beure alguna cosa?
JOVE.- No, gràcies, no acostumo a beure. Bon dia. M’heu enviat a demanar?
MILITAR.- Sí, ha de signar un document.
JOVE.- Un document? Quin document?
MILITAR.- Aquest. (Li ensenya uns papers)
JOVE.- I què diu aquest document?
MILITAR.- Diu que vostè diu que jo soc son pare.
JOVE.- Son pare? Son pare de qui? El meu pare?
MILITAR.- Sí, el seu pare. Vostè mateixa ho va confirmar per escrit.
JOVE.-Per escrit? On?
MILITAR.- Els militars no ens equivoquem. Un paper escrit és una fe de vida. Tenim el document.
JOVE.- Encara que fos cert que jo escrivís que soc filla de vostè, no seria cert. El que jo escric no és real.
MILITAR.- Però vostè sí que ho és de real.
JOVE.- Soc tan real que no ho sembla.
MILITAR.- Ara m’ha ben desconcertat.
JOVE.- És que jo soc escriptora, poeta i autora de teatre. Els autors de teatre ens dediquem a escriure obres de ficció irreal.
MILITAR.- I què passa?
JOVE.- Que són mentides.
MILITAR.- Què vol dir?
JOVE.- Que no serveix de res el que vaig escriure, perquè és mentida. Els escriptors no escrivim mai la veritat.
MILITAR.- Per aquest motiu volem que vostè firmi aquest document. Els militars no ens llepem el dit.
JOVE.- Els militars sou l’hòstia. Dieu que jo soc filla vostra, i tothom ho ha d’acceptar. Doncs, jo no. Jo soc una creació de mi mateixa.
MILITAR.- No emboliqui més la troca! Digui d’una vegada qui és vostè! Jo soc son pare o no ho soc?
JOVE.- Investigui-ho i trobarà la resposta.
MILITAR.- Jo no he d’investigar res. El que dic va a missa!
JOVE.- Per què crida?
MILITAR.- Crido perquè em dona la gana! No em provoqui perquè ordenaré la seva detenció!
JOVE.- S’atreviria a fer detenir la seva pròpia filla?
MILITAR.- Ho veu?
JOVE.- Què és el que de veure?
MILITAR.- Que és la meva filla. Vostè mateixa ho ha dit?
JOVE.- El que he dit és una pregunta retòrica per posar-lo entre l’espasa i la paret. En evidència.
MILITAR.- (Es treu una espasa) Vostè és la paret i jo soc l’espasa. No hi ha més evidència que la meva!
JOVE.- Vostè no és una evidència ni una espasa, ni res de res, sinó un ase.
MILITAR.- Com? Què diu? Com s’atreveix?
JOVE.- Vostè és un ruc, un quadrúpede sense cervell, un...!
MILITAR.- (Empunyant l’espasa) Li faré pagar molt car els seus insults!
JOVE.- Jo no l’he insultat, li he dit la veritat. Quin matusser més patètic que és vostè! (Fa per sortir)
MILITAR.- No se’n vagi! No fugi!
JOVE.- Ruc, més que ruc!
MILITAR.- Pari, pari... No marxi! Signi: signi aquí!
(JOVE s’esmuny entre les cames de MILITAR i surt d’escena corrent i fent befa de MILITAR.)
TELÓ
