Hola, lectors i lectores! Me presento, soc Noemi Navarro Espada, de les Terres de l’Ebre, concretament del Delta. Allí som terra d’arròs, terra de fang, com a sa Pobla i Muro, però a la vora tenim el secà, les garrigues que diem natros, per tant, també som terra d’oliveres, com a la Serra de Tramuntana. Som, com Mallorca, entre mar i muntanya.
I ara direu, què fa una xica ebrenca, del Principat, escrivint al diari mallorquí? Pos bé, és que per a mi l’olivera, l’aulivera, significa molt, i buscant una cançó que m’acompanyés en este sentiment vaig trobar l’Olivera de la mallorquina Júlia Colom. Què és esta meravella? Vaig pensar. De cop vaig posar-me a escoltar i a llegir les seues lletres, a sentir la seua música, i em vaig enamorar de Miramar (2023), el seu primer disc, que em va acompanyar tot un estiu. I tot això per l’aulivera, per com et marca la terra.
Al cap d’un temps (febrer de 2025), Júlia Colom venia a tocar a Campredó (un poble del Baix Ebre), al costat de casa meua! Evidentment vaig anar a vore-la i em va signar el disc. Quina il·lusió! Quin moment fan! Fins i tot estava roja i avergonyideta com si m’hagués trobat a la mestra fora d’estudi.
El mateix any va treure un altre disc, una altra joia: Paradís! Un paradís musical creat per la deessa dels Països Catalans. Sí, no exagero. Una dona d’una força sublim, per senzilla i potent, per autèntica, arrelada i visionària, i, de passada, amb una elegància i una bellesa mediterrània digna de Demèter o Tanit. I és que estic segura que els nostres avantpassats, com els fenicis o grecs, s’inspiraven en donasses com ella per a les divinitats dels seus temples, perquè els inspirava i creien amb el que predicaven, per tot allò bo que feien a i per a la terra, per a la gent. I per això, en este sentit, la hi considero.
Júlia Colom, més enllà de Miramar i Paradís, més enllà de ser una artista en majúscules, és una artesana de la música, ja que segueix el seu eco i cerca, investiga, escolta i aprèn de la gent que ha passat abans d’ella, que ha creat i, sobretot, ha transmès les cançons i les tradicions mallorquines de generació en generació. I ella les recull, les guarda com un tresor, les sent, les mostra i les escampa arreu per a que revolegen com los moixonets. És una salvadora i una salvaguarda del patrimoni immaterial de les Illes, que fent memòria oral s’ha convertit en memòria viva.
I tot això va ser l’estrena del seu segon disc a Manacor el passat 7 de març, acompanyada del seu gran equip instrumental i de tot un auditori ple. Exacte, esta vegada vaig ser jo (junt amb la meua fantàstica amiga) qui va travessar la mar com a fidel devota per a viure-ho en directe.
Va ser emocionant veure i viure tot el que he anat esmentant en les anteriors línies, poder endinsar-nos al Paradís. A més, com a historiadora i arxivera que també cerca, estima i recull la història i l’arxiu local i social, vaig enorgullir-me amb Sa Madona, una cançó mallorquina que la valldemossina va recuperar però que està pendent de trobar altres testimonis, grans i menuts, que la coneguin o l’hagin conegut abans que ella, per a estirar el fil, per a seguir salvaguardant la música tradicional (d’aquí que hagi volgut escriure al diari, per a fer una crida).
No és d’estranyar que hagi tancat el concert remarcant el seu posicionament polític (tot és polític, malfieu-vos de les artistes que diuen el contrari) amb una glossa recent creada per ella sobre el turisme a Mallorca, contra la mort de l’illa que estem veient davant dels nostres propis ulls, i que morirà del tot si no ens unim i actuem en conseqüència.
Per tot això, els aplaudiments finals no només van ser de goig, sinó també d’esperança. I per això a ella, a sa madona de Mallorca, és a qui hem de venerar, de seguir i d’apostar en tots els sentits, perquè ens està protegint i salvant la nostra identitat, o guiant el camí de com fer-ho. I ho fa pel poble, sempre el poble, per la seua llengua i cultura, la nostra. Tot lo que surte d’aquí, castellà o germànic, no porta res de bo, i ho sabem i patim de sobres.
Gràcies, Diari de Balears, per acollir-me. Gràcies, lectors i lectores, si heu arribat fins aquí.
Gràcies per tot, Júlia Colom, i gràcies a altres que heu seguit i sou com ella, per lluitar i defensar-nos, per inspirar-nos!
Visca la terra! Visca Mallorca! Visca els Països Catalans!