Hannah Arendt,
La llibertat de ser lliures.
Traducció de Laia Font.
Pròleg de Fina Birulés.
Eumo Editorial, 2025.
Hannah Arendt (1906-1975) és una de les intel·lectuals europees més importants del segle XX. Amb una mirada escrutadora i armada amb un bisturí de precisió analítica, aquesta ‘filòsofa’ jueva exiliada als EUA va ser capaç de repensar alguns dels atzucacs més sagnants de política contemporània, marcada pel foc rogenc dels totalitarismes. En aquest sentit, ara acaba d’arribar a les llibreries dels Països Catalans el volum La llibertat de ser lliures, un recull de tres conferències que parlen de la importància de la llibertat com a vehicle per a vertebrar la vida en comú. El llibre, editat per Eumo en traducció de Laia Font, inclou un magnífic pròleg de Fina Birulés, que fa un balanç en perspectiva de les idees més importants de la filosofia política arendtiana.
Com hem dit, el llibre recull tres conferències d’Arendt pronunciades en la dècada dels anys 50 i 60: «Llibertat i política, una conferència», «Treball, obra, acció» i «La llibertat de ser lliures» —escrit que dona nom al volum—. En aquests tres texts hi veiem aparèixer les idees centrals de la filosofia d’Arendt que posteriorment desenvoluparà en obres més monogràfiques i detallades com ara La condició humana. En aquest sentit, la teòrica política defensa la preeminència de la vida activa per sobre de la vida contemplativa que ha defensat històricament la tradició filosòfica. Segons Arendt, el que és propi dels humans és el fet d'actuar i una de les dimensions fonamentals —per no dir la més fonamental— d’aquesta actuar és l’acció política. Una acció que se situa sempre en el lloc de la vida compartida i en l’espai de visibilitat pública. Així, la política no tracta de la millor forma de govern, sinó de la possibilitat inherent de constituir un govern a través de l’acció concertada dels subjectes que s’hi reconeixen.
Com explica Fina Birulés en el pròleg, allò que d’específic veu Hannah Arendt en el totalitarisme no és precisament una politització extrema de la vida, sinó tot el contrari: la destrucció de l’espai polític com espai comú, com espai en el qual tothom pot fer valdre la seva veu i pot actuar concertadament amb els altres. És així que la noció de llibertat agafa una forta càrrega semàntica, ja que la llibertat és inseparable d’aquest espai ‘entremig’ del qual volem habitar els éssers humans. Això s’allunya de la concepció clàssica de la llibertat negativa i reivindica la llibertat com un espai d’encontre on es pressuposa que hom pot actuar per millorar la seva vida, la dels altres i la de les generacions futures.
I és que, un altre concepte central en l’obra d’Arendt —molt present en aquestes conferències— és la noció de natalitat. Així com els filòsofs sembla que han centrat el seu esguard en la mortalitat —basta recordar aquí Heidegger i el seu «ésser per a la mort»— la filòsofa jueva se centra en la noció de ‘vida nova’ que possibilita tot naixement. Un nou naixement és l’arribada al món d’una potencialitat de canvi, que —en l’espai polític— és la salvaguarda d’un possible progrés i de la promesa de futur. La interdependència del naixement es tradueix en la interdependència de la vida compartida i de la possibilitat que, amb cada nova generació, el món pugui progressar i regenerar-se. Reivindicar la vida i reivindicar la llibertat és reivindicar el naixement de les coses noves que les nostres accions podem possibilitar.
Sigui com vulgui, La llibertat de ser lliures és un llibre molt complet per fer-se una idea general i encertada de la filosofia política de Hannah Arendt. Un llibre que a través dels conceptes de llibertat, acció política i natalitat ens permet repensar les nostres idees i creences sobre la política, sobretot en un temps tan foscos com els que tornam a viure, amb l’ascens del feixisme i l’extrema dreta arreu del planeta. El món humà hi està en joc, com ens recordarà Fina Birulès, en aquesta lluita per mantenir les institucions que possibiliten els lleus espais de llibertat que reclamam. Un lectura i relectura d’Arendt és més necessària i urgent que mai.
