Henry David Thoreau,
Walden o la vida als boscos.
Traducció d’Anna Turró.
Pròleg de Ramon Alcoberro.
Símbol Editors, 2021 (4a ed.).
Retornar a la vida natural. Henry David Thoreau (1817-1862) és un dels grans escriptors i pensadors nord-americans del segle XIX. Pare del pensament teòric de la desobediència civil, l’obra de Thoreau és un convit a preservar la naturalesa i lluitar per una humanització que tengui en compte l’ecologia profunda de la vida. Això ho podem comprovar a Walden o la vida als boscos (1854), un clàssic del pensament moral sobre la natura, del que podem gaudir en català en una esplèndida traducció d’Anna Turró publicada per Símbol Editors. El llibre també inclou un excel·lent pròleg de Ramon Alcoberro, que situa l’autor en el seu context social i vital.
Walden és un llibre que narra l’estada de Thoreau, quan tenia 28 anys, a una cabana solitària que es va construir just al costat del llac Walden, a Massachusetts. Durant dos anys, dos mesos i dos dies, el pensador va habitar aquesta humil cabana apartada de la civilització i va reflexionar sobre la vàlua de l’autorealització personal en un món on les grans ciutats ja constituïen el marc de referència mental de la modernitat. Al llarg de disset capítols, més una conclusió, Thoreau reflexiona sobre els aspectes de la vida lligada al món primitiu i natural, i confirma —pàgina rere pàgina— l’amor per la natura i la necessitat imperiosa de conservar-la.
Com assegura en el pròleg Ramon Alcoberro, aquesta obra combina elements de la novel·la d’aventures, dels tractats de reflexió moral i —per sobre de tot— es pot llegir com un llibre de ‘pedagogia’ destinat a ciutadans lliure i reflexius. Uns ciutadans que necessiten pensar i reflexionar sobre el valor de les seves vides i la necessitat de retornar —a la manera roussoniana— a una naturalesa que massa vegades ha estat maltractada per un pensament instrumental i unes accions pragmàtiques que només cerquen explotar-la. Un llibre que, igual que El capital de Karl Marx, critica l’alienació dels treballadors moderns i que ha de ser llegit com una reflexió sobre una altra manera d’entendre la modernitat i el progrés social, sobretot en el seu vessant ètic, ecològic i moral.
Walden és una obra que dos segles després no ha perdut la seva vigència. Immersos en l’actual capitalisme depredador, que tot ho converteix en producte susceptible de transformar-se en recurs i mercaderia, reflexionar sobre la possibilitat de dur una vida més natural i harmònica s’ha convertit en tot un repte i en tota una necessitat. El canvi climàtic i la crisi ecològica ens interpel·len, com a ciutadans lliures, a repensar el nostre el mode de vida sobre la Terra i ens insten a lluitar per la preservació de la natura i el medi ambient. Potser llegir un llibre com aquest ens dona —més enllà de l’enorme plaer estètic de fruir-ne— una mica de besllum sobre la manera com afrontar la vida en l’actual modernitat ‘civilitzada’.