Personatges.-
L’HOME QUE DORM
L’HOME QUE EL DESPERTA
(A l’habitació de l’HOME QUE DORM)
L’HOME QUE DORM.- (Despertant-se sobresaltat) Ep, què passa?
L’HOME QUE EL DESPERTA.- Ei, tranquil, soc jo.
DORM.- Què vols? M’has espantat. Per què em despertes?
DESPERTA.- Ja has dormit prou.
DORM.- No tant com hauria volgut.
DESPERTA.- Apa, va, no és bo dormir tant. Aixeca’t.
DORM.- No puc. M’has fet fer una revinclada i tinc una cama que em fa mal.
DESPERTA.- Què? Què vols dir?
DORM.- Que m’has provocat una lesió. Quan algú dorm tranquil·lament es troba a la glòria. Despertar un home en aquestes circumstàncies pot ferir-lo greument fins a lesionar-lo físicament.
DESPERTA.- No t’entenc.
DORM.- De dormit es viu millor que de despert. Un home despert està sempre d’alguna manera lesionat. Un home dormit viu en pau, a la glòria, sense angoixes ni afliccions. Qui dorm es troba al Cel. Qui està despert viu a l’Infern. No m’havies d’haver despertat mai del meu son etern.
DESPERTA.- Em sap greu. Perdona’m, jo no volia causar-te cap mal ni cap molèstia.
DORM.- Per culpa teva estic ara lesionat. Estic despert. Despert! M’has deixondit els meus pensaments i les meves emocions. No hi ha dret a fer el que has fet: tan bé com estava jo dormit.
DESPERTA.- Ho sento. Ho sento molt. No ho tornarà a passar. No sé què puc fer per tu.
DORM.- El millor que podries fer ara mateix és cantar-me un vou-verivou, una cançó de bressol.
DESPERTA.- Una cançó de bressol?
DORM.- Sí. Així segurament em tornaria a dormir i em curaries la ferida.
DESPERTA.- Quina ferida?
DORM.- La lesió que m’has provocar amb la teva estupidesa!
DESPERTA.- Oh...! Però jo no en sé cap de cançó de bressol. No sé quina et puc cantar.
DORM.- Inventa-te’n una!
DESPERTA.- Ho intentaré...
(L’HOME QUE DESPERTA fa una tonadeta sense lletra posant-hi la seva millor voluntat)
(L’HOME QUE ES DORM s’adorm de seguida)
TELÓ
