Maria Victòria Secall i Àngels Cardona,
Brindis.
Godall Edicions, 2025
Aquesta obra parteix de l’amistat i enraona entorn de la consciència del pas del temps. Brindis (Godall Edicions, 2025) és un llibre escrit a quatre mans per Maria Victòria Secall i Àngels Cardona, que s’erigeix com una celebració conscient, lúcida i lluminosa de la vellesa. Lluny de qualsevol mirada condescendent o crepuscular, el recull reivindica aquesta etapa vital com un espai de plenitud possible, de pensament crític, d’afectes persistents i de paraula viva. La vellesa hi apareix com a lloc de resistència i també de goig: un temps en què encara és possible estimar, crear, lluitar i fer comunitat. L’estructura del llibre, suggerida com la d’un arbre, articula el discurs poètic a partir de l’enfrontament —i alhora l’encaix— de les dues veus.
Les composicions de cadascuna dialoguen constantment, s’acaren i es complementen, generant un espai de conversa íntima que transcendeix l’autoria individual. Aquest diàleg no és tancat: s’obre a una genealogia femenina i literària ampla, present en la llarga i significativa llista de cites que acompanyen els poemes. Brindis és, també, un llibre de veus convocades, una xarxa de complicitats que travessa el temps i la memòria. Els grans eixos temàtics s’entrellacen amb naturalitat: la lluita feminista com a fil persistent, l’escriptura entesa com a manera d’habitar el món, el duet inevitable entre silenci i mort, la tensió fecunda entre Eros i Tànatos, la reflexió sobre el patiment, la guerra i la fragilitat humana. Tot plegat construeix un volum vital i celebratiu, que no defuig la ferida però que sap trobar-hi bellesa, llum i sentit.
Els poemes assumeixen el pas del temps sense renúncia, amb una saviesa que és alhora experiència i desig. Alguns versos condensen amb precisió aquesta mirada transformadora: «I així desfermada / transformada / fluida, aèria, / som un sol cos, / espai minúscul / i alhora infinit». Aquí el jo es dilueix en un nosaltres que és cos compartit i horitzó obert. I aquesta lluita pel present, per deixar un món millor, ve de lluny: «Som les que el seixanta-vuit no / volíem acceptar l’impossible, / cintes als cabells, flors a la cintura, / a lloure els pits».
Brindis és, en bona mesura, un cant a la persistència dels sentiments i de les emocions indestructibles, una afirmació rotunda que, fins i tot en la vellesa, la vida continua essent un espai de bellesa, de rebel·lia i de futur. A més, aquest volum gaudeix de molt bona companyia: M. Antònia Massanet n’ha fet el pròleg, i hi ha fotografies de Lola Huete i litografies de Carmen Gallegos.
