La (re)trobada de la inspiració creadora. La Fundació Miró Mallorca acull, fins al proper 17 de gener de 2027, una esplèndida exposició sobre el procés creador de Joan Miró a través dels objectes més familiars i quotidians. Prenent com a punt de partida la darrera exposició titulada La guspira màgica, aquesta segona part de la mostra, amb el títol Retrobar Miró. La guspira màgica aprofundeix en el paper del trobament del fortuït i del contingent com a detonants de la creació.
L’exposició, que compta amb 65 pintures i dibuixos, 15 escultures i maquetes d’escultures, 111 documents i fotografies, 70 objectes i 4 vídeos, s’endinsà en el procés de recerca de l’artista sota la premissa que Miró mai «descobreix», sinó que «retroba»: el seu propi passat, les obres en procés, els materials descartats i els espais viscuts esdevenen motors d’un procés marcat per la revisió, la ruptura i la transformació. Així, tal com han indicat des de la Fundació, «la trajectòria vital de Joan Miró és un viatge continu i un etern retorn». «Des de la imponent escala del paisatge als seus espais íntims de treball, deambulant als seus tallers o visitant ciutats i països, Miró torna una vegada i una altra als mateixos referents, recupera imatges del passat, reinterpreta el seu vocabulari de signes, arriba fins i tot a destruir la seva pròpia obra», expliquen des de la institució.
Submergit en un procés de revisió i descobriment constants, en lloc de seguir un recorregut lineal, Miró sembla saltar d’endavant cap endarrere en el temps. «Cada viatge d’anada i tornada és un nou començament», han considerat des de la Fundació. Al llarg d’aquest camí, les «guspires màgiques» hi són sempre presents i alimenten la recerca creativa: objectes trobats, «regals» de la natura, estranyes matèries, art primitiu i popular, personatges del seu entorn, moments i llocs que marquen un punt d’inflexió, etc.
Per a mi, la qüestió és sempre ‘retrobar’; no es descobreix res a la vida"
Joan Miró a James Johnson Sweeney l’any 1948
Així, aquesta exposició recupera el tema que explorava l’anterior exposició de La guspira màgica, la importància de la trobada fortuïta i de la troballa inesperada en la concepció de l’obra mironiana, però aquesta vegada anant més enllà; a partir d’allò que és familiar es genera un nou discurs—tal com treballa Miró. «El detonant no és el desconegut sinó allò que l’envolta i que, simplement, requereix una nova mirada», han insistit des de la Fundació. De fet, Miró es retroba amb el seu propi passat, amb el seu primer mestre, amb la seva obra de joventut o amb el present del seu estudi, amb materials rebutjats o descartats en el mateix procés, amb els espais de la seva quotidianitat, amb peces en curs a les quals torna reiteradament. «Miró no hi descobreix, sinó que s’hi reconeix», afirmen.
L’obra mironiana es concep com un «moviment perpetu» i està marcada per una successió d’impactes i ruptures, imprescindibles per a continuar avançant, com passa a la seva darrera etapa a l’illa. Comença un període d’autocrítica en què Miró reacciona contra la seva obra anterior, no tant per a destruir-la sinó per a transcendir-la, arribant a incorporar «la violència al procés creatiu». «Mallorca li permet començar de nou», asseguren des de la Fundació.
Al final del recorregut, el cercle es tanca i l’obra mateixa —la seva i la d’altres artistes— es converteix en «guspira màgica» i detonant d’imatges i projectes; mutant, canviant d’entorn, mida i material, sense deixar d’evocar el primer gest. Oiseau solaire i Oiseau lunaire encarnen aquesta transformació, evolucionant des dels primers exemplars dels anys quaranta, que cabien al palmell d’una mà, fins a assolir l’escala monumental i integrar-se al paisatge i la ciutat. Miró és ara generador de guspires. Com assegurà Miró a James Johnson Sweeney l’any 1948: «Per a mi, la qüestió és sempre ‘retrobar’; no es descobreix res a la vida». No deixeu passar l’oportunitat de visitar aquesta magnífica exposició i (re)trobar-vos amb l’obra monumental de Miró.