Faune restaurat,
brollador vivent,
jardí resplendent.
Poeta immortal.
La font que ja brolla, la font que du vida,
reviu el jardí.
La font que ja vessa, la font que ja canta
me fa canta’ a mi.
Com si fos ahir...
Hi veig la padrina,
encara fadrina,
bracet del padrí...
Xalaven i reien fins quasi la nit.
Valent ell contava aventures de caça
dels anys quan a Espanya havia servit:
«Guineus, llops i onsos...
no en vaig deixar traça...»
Orelles de llebre la jove posava.
La boca badava,
oint les batalles d'un home de gesta.
Sens dubte, de Palma, n'era el més ardit.
Quan ja la tenia
tota embadalida
i a punt de confit...
arriba la sogra,
tants cops maleïda, i s’acaba la festa.
Així d'intrigant
m'ho conten pedrissos,
fassers, degotissos
i l'arbre gegant.
Faune restaurat,
brollador vivent,
jardí resplendent,
poeta immortal.