Personatges.-
UN CONEGUT
UN PASSATGER
(A l’andana de l’Estació)
CONEGUT.- Què fas aquí? Esperes el tren?
PASSATGER.- No, l’he perdut.
CONEGUT.- No has arribat a temps?
PASSATGER.- He deixat que partís sense jo.
CONEGUT.- No t’entenc.
PASSATGER.- El tren ha arribat quan jo l’estava esperant, però no hi he pujat.
CONEGUT.- Com així has fet això?
PASSATGER.- El volia perdre.
CONEGUT.- Aleshores, no l’has perdut.
PASSATGER.- Segons com ho miris.
CONEGUT.- Jo diria que no l’has perdut. Senzillament eres aquí i no hi has pujat. No és així?
PASSATGER.- Com ho saps?
CONEGUT.- Perquè tu mateix m’ho has dit.
PASSATGER.- Aleshores, per què m’ho preguntes?
CONEGUT.- Per confirmar-ho. Només he volgut assegurar-me que has perdut el tren. Res més.
PASSATGER.- Però no l’he perdut. Només m’he quedat a terra i he deixat que ell marxés, com tu has dit.
CONEGUT.- Vols dir, idò, que l’has perdut voluntàriament?
PASSATGER.- No és ben bé així, però es pot interpretar d’aquesta manera.
CONEGUT.- Has vingut a l’estació i has esperat el tren aposta, per perdre’l?
PASSATGER.- Jo no he perdut el tren, ni voluntàriament ni sense voluntat. Senzillament, no hi he pujat.
CONEGUT.- Qui no puja al tren, el perd.
PASSATGER.- En el meu cas, no. Jo no he perdut res. El tren se n’ha anat, ha marxat sense jo.
CONEGUT.- Se n’ha anat sense tu perquè tu has volgut?
PASSATGER.- A la fi ho has entès!
CONEGUT.- I per què ho has fet? Em sembla una estupidesa.
PASSATGER.- Potser ho és per a tu, però per a mi és una acció molt intel·ligent.
CONEGUT.- Intel·ligent?
PASSATGER.- Si jo no hagués vingut a l’estació, el tren no se n’hauria anat sense mi. Aquí és on pots veure la meva intel·ligència.
CONEGUT.- Si no haguessis estat aquí, a l’estació, el tren hauria marxat igualment sense tu.
PASSATGER.- Sí, però no m’hauria deixat a terra.
CONEGUT.- Vols dir que tu no l’hauries perdut?
PASSATGER.- Com t’ho he de dir? Jo no l’he perdut! L’únic que he fet ha estat no pujar-hi. No hi he pujat! Si no hi he pujat, no l’he pogut perdre. Ho entens, ara?
CONEGUT.- Per perdre’l, hauries d’haver-hi pujat? És això el que vols dir?
PASSATGER.- No ben bé. Per perdre una cosa, aquesta cosa ha de ser teva, i el tren no era meu. Almenys, no era el meu tren.
CONEGUT.- Ja sé que no era el teu tren. M’imagino que tu no en tens cap de tren.
PASSATGER.- Bé, sí, a casa en tinc un: un tren de joguina. M’agrada jugar-hi de tant en tant. Quan el perdi, si t’interessa, ja t’avisaré.
CONEGUT.- Bon viatge! No em tornaràs a veure mai més el pèl per aquí! No tinc temps per perdre el temps amb aquestes ximpleries!
PASSATGER.- Perdre el temps? Has dit que no pots perdre el temps? Que potser tu ets l’amo del temps? Saps que si el temps no és teu no el pots perdre... ? On vas? Ei, on vas? Te’n vas?
(CONEGUT marxa sense dir adeu)
TELÓ