Una veu que ressona en la fosca i que mai, mai, cansa. La cantant mallorquina Maria de la Mar Bonet ha publicat aquesta setmana L'aigua no cansa (Discmedi/Blau), un nou àlbum amb el qual celebra 60 anys en els escenaris i de trajectòria artística. Un disc que vol defensar el format físic dels enregistraments musicals i que promet ser una de les peces més preuades de la música nostrada dels darrers anys. «M'agradaria fer uns quants discs més, veurem si tenim les forces», ha assegurat la cantautora.
Bonet, que iniciarà el 23 de maig una gira per a presentar el disc amb un primer concert al Palau de la Música Catalana, ha afirmat estar «molt contenta» amb el resultat de l'àlbum i la relació que ha establert amb la discogràfica. La cantant ha afirmat que aquest treball és una «continuïtat creativa» de la seva trajectòria, un disc concebut, creat i produït a Mallorca, i ha celebrat que continuï havent-hi formats físics en un context com l'actual en el qual els hàbits per a l'escolta de la música han canviat.
«No entenc els formats invisibles», ha assegurat Bonet, assenyalant que el format físic té, a més, el component ‘objecte’ per a conservar-lo, i ha fet una fèrria defensa de les botigues de discos per a perdre's hores en elles. De fet, el format del seu àlbum és tot un luxe, amb una edició en format disc-llibre que, ben segur, esdevindrà una peça de col·leccionista per als melòmans.
Un disc treballat i rodó
El disc L'aigua no cansa consta de 9 temes, la majoria d'ells amb lletra de Maria del Bonet, encara que també inclou composicions de Toni Cuenca i Antoni Parera Fons, una peça de Mauro Pagani sobre un fragment del poeta grec Alcman d'Esparta i la col·laboració del pianista cubà José María Vitier en el tema Lluna de pau. Bonet ha explicat que un dels temes S'aigo no, que parteix d'una cançó popular mallorquina, ha inclòs referències a la Dana del País Valencià i les seves víctimes, en la qual parla de l'aigua en «un sentit dolorós».
L'artista ha criticat el «sistema vergonyós de determinats polítics d'amagar el cap sota l'ala i faltar el respecte a la gent que ha sofert, que ha perdut familiars, els negocis i les cases» en una situació que encara no s'ha resolt. En el tema també s’aborda la violència masclista i ha dit que no ha fet més que escriure el que se sent al carrer. «Ja n’hi ha prou de desinterès dels polítics, només miren interès per la cadira; no es cuida a la gent, sinó a les cadires», ha assegurat Maria de Mar.
Un altre dels temes, Blaus i sol de roses blanques, musica un poema de Blai Bonet, en un any en què es compleix el centenari del seu naixement, i a Lluna de pau col·labora el músic cubà José María Vitier, una cançó que ha definit com «molt diferent». Bonet ha assegurat que en l'actualitat Cuba està «en el punt de mira d'un dictador mundial, que està com una cabra», en referència a Donald Trump, i ha afirmat que Cuba és un país que ha patit molt i en la qual els músics ho passen malament.
Exigència musical
La cantautora ha dit que el cançoner popular ha estat sempre una de les seves majors inspiracions, juntament amb la poesia, com és en el cas de Cançó dels disbarats' en el qual a partir d'un tema popular del qual no recordava tota la lletra ha escrit una peça.
«Sempre he estat exigent» amb les cançons, ha dit Bonet, per a qui escriure una cançó i millorar-la forma part del treball d'un trobador i que per a arribar a això és necessari escriure i escriure. Bonet, com hem dit, inicia a final d'aquest mes una gira en el Palau de la Música Catalana, que la portarà per teatres i festivals fins a la tardor, en el qual hi ha dates icòniques com el 12 d'octubre en el teatre L'Olympia de París, en un any que al desembre es compliran els 60 anys de carrera sobre els escenaris.