L'episodi número 75 del programa Això és Vida té com a protagonista de l'entrevista la periodista, investigadora i escriptora, Empar Bosch.
Bosch explica, durant la conversa, el seu recorregut des de magisteri fins a la feina a Última Hora amb 18 anys, passant per màsters en comunicació i llengua, fins a una tesi doctoral en història contemporània i actual recerca a la universitat.
Defensa que la recerca històrica contemporània s’assembla molt al periodisme d’investigació. Bosch ret homenatge a les pioneres del periodisme mallorquí que varen obrir camí en redaccions masculinitzades i introduïren temes socials i de gènere (incorporació de les dones al mercat laboral, manca d’escoles bressol, conciliació). Denuncia que els mitjans de comunicació continuen patint un fort biaix de gènere: moltes dones a les plantilles, però poques en càrrecs de direcció (posa l’exemple d’IB3, on tots els màxims responsables són homes) i persistència d’un rol estètic per a les dones (veu a ràdio, imatge a televisió). Analitza per què costa trobar dones tertulianes i opinadores: pes desproporcionat de les feines de cura i planificació familiar, i por a l’exposició pública per una socialització que les ha encoratjat a callar més a l’espai públic. Com a investigadora, Bosch participa en un grup centrat en dones i història, estudiant les primeres diputades del Parlament de les Illes Balears
Sobre la paritat, defensa que les quotes i llistes cremallera han estat útils per forçar l’obertura d’espais de poder a les dones. Destaca el progrés des de la primera foto del Parlament, amb tres dones, fins a tenir presidentes com Francina Armengol i Marga Prohens. Tot i això, creu que encara hi ha sostres de vidre importants. Opina que l’estil de política no depèn estrictament del gènere, però observa que sovint les dones són més dialogants i centrades en temes socials.
