Tomeu Martí entrevista Lluís Ballester, professor de la UIB i referent en estudis sobre pornografia i joventut. Ballester, protagonista de l’entrevista del programa Això és Vida número 78, explica el pas d’una pornografia pre-internet, de consum limitat, a una pornografia online gratuïta i il·limitada a partir de 2008–2009. Exposa estudis que situen el primer consum als 7–8 anys d’edat, a través de cercadors on paraules sexuals comuns conduïen directament a portals porno. Analitza la pornografia com una indústria capitalista que busca l’audiència a base d’imatges creixentment violentes i humiliants, majoritàriament contra les dones. Destaca casos extrems, com una violació real a una nina de 14 anys a Portugal filmada i vista 32.000 vegades, per mostrar com el porno entrena a desconnectar l’empatia.
Descriu una cadena d’impactes: el primer, canvi de percepció (llenguatge degradant vers les dones, homes com a herois del sexe, rebuig del sexe segur), el segon, formació d’actituds masclistes i normalització de la violència, i el tercer, trasllat a conductes amb incorporació de pràctiques com asfíxia a les relacions adolescents.
Ballester relaciona el consum massiu de porno amb micromasclismes, augment de la demanda de prostitució juvenil i amb la ideologia de l’extrema dreta. Explica com la indústria pornogràfica ha colonitzat internet (videojocs, xarxes socials, Telegram) i com s’hi entrecreua amb la trata de persones i la pornografia de venjança. Es mostra escèptic amb el control penal (milions de vídeos, proves disperses, empreses en paradisos jurídics) i reclama tres línies: primera, control de la indústria (producció, finançament, continguts), segona, control de l’accés mitjançant verificació d’edat, i tercera, una educació afectiva i sexual robusta que abordi emocions, cos, relacions i consentiment des de primària. Conclou amb un optimisme moderat: a mesura que creixi la consciència del dany, creixerà la demanda social de regulació i d’alternatives educatives a la pornografia.
![[VÍDEO] Francesc Marc Álvaro esclafa Jorge Campos: «Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s’ha de ser ruc»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)