El primer d’octubre d’enguany es compleixen vuit anys del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
També es compleixen vuit anys de l’atac terroritzador i terrorista de les forces d’ocupació espanyoles comandades per Felipe de Borbón, àlies ‘sexto’ o ‘Felipe VI’, contra la població civil catalana que mirava de votar.
La majoria social de Catalunya vol la independència. Vol que Catalunya disposi d’un Estat en forma de república que participi, de tu a tu, en el concert internacional de les nacions lliures.
Sempre que s’ha pogut optar de manera democràtica entre romandre a l’Estat espanyol o fugir-ne, les urnes han mostrat el desig massiu i majoritari en favor de la Llibertat.
I ara, vuit anys després de la violència, del terror, dels empresonaments, de les persecucions i de les manipulacions, n’hi ha que ens voldrien fer creure que, de sobte, el desig majoritari de la societat del Principat s’ha esvaït i que l’actual correlació de forces al Parlament respon a la voluntat de la ciutadania. Ens diuen que el fet que un milió de persones favorables a la independència no hagin votat i que no es mobilitzin i no votin ERC o Junts és perquè han canviat i ja no són independentistes, quan és exactament pel motiu contrari. Continuen sent independentistes i, com que no hi ha cap opció que aposti per la constitució de la república de manera immediata, opten per no mobilitzar-se i per no votar o per fer-ho a favor de qui consideren que pot gestionar menys malament les misèries autonòmiques.
Catalunya vol ser independent. I si qualcú vol atrevir-se a qüestionar aquesta veritat, que ho faci a partir de que aquesta possibilitat pugui ser votada a les urnes sense la intervenció violenta de militars i policies espanyols. Tot el demés és impostura, cinisme, mentida i complicitat amb els violents de ‘sexto’.