Adiussiatz.
Veni de legir ambe un grand interès l'article del En Jaume Corbera
Pou, es d'una crudela vertat ...
Amai, cal apondre que l'estupiditat de l'intelligéncia francesa es
tala que los deputats franceses se ne fan lo resson a l'«Assemblée
Nationale» ; èra lo 21 de novembre, François Bayrou a dit que èra
«triste» de totas aquestas intervencions dels deputats
bonapartistas de l'UMP, mai que mai parisenc; e mantunes deputat de
l'UMP son estat obligat de votar contra l'amendament de l'UDF; son
partit de l'UMP; avètz parlat de democracia? non, sem en
partitocracia que los elegits son causits pel sistema que parla
francés.
Mas cal apondre que aquela frasologia anti"diversitat umana es
correnta.
Recentament un animator de 45 ans de Radio Mon País, de Tolosa e
cargat de l'emission literara, m'a explicat que compreniá pas
l'interès dels bascos d'èstre independent en Euròpa... En li
explicar que vesiái pas l'interès de l'independéncia del Danemarc e
que aquel país podiá èstre envadit per Alemanha, se o voliá: a
enfin comprès!
De meteis escantilh, quand demandem als catalans de refusar de legir l'espanhòl en Occitània; es perqué sabem que lo francés pensa: «en França se parla francés, en Espanha se parla espanhòl, en Itàlia se parla italian» [nosauts disem que en «Suïssa se parla lo suïsse, en Belgica lo Belga, en URSS se parlava l'URSSien», lenga «rara» que l'Union Europèu coneis quitament pas; es a la darrièra partida de frasa que lo francés comprendrà que nos trufan de l'estupiditat francesa].
Donc demandem als catalans de cridar per l'emplèc del catalan quand son en visita en França, dins TOTES LOS OFICIS de torisme, quitament a París; demandar aiçò es demandar per las autras lengas de «França»; mercés.
Aquesta exigéncia es de sanitat lingüistica europenca, amai es
de sanitat politica.
Mas quinas estupiditats devem entendre de l'ensemble de la
populacion completament desmentelada sus aquel tema! Mercés per
aver près la precaussion de dire que escribi en occitan!
N. de la D. Hem considerat oportú donar sortida a aquesta carta en occità, tal i com ens ha estat remesa, en consonància amb l'escrit del nostre col·laborador Jaume Corbera publicat el passat 3 de gener.
