Sovint se'ns vol presentar Saddam Hussein com una víctima de l'imperialisme americà, com el líder d'un país sotmès injustament als embargaments internacionals, a punt de ser desposseït, ell i el seu país, de les riqueses minerals. I res no hi ha més lluny de la realitat. Saddam és un tirà i un assassí, un personatge que mai no ha dubtat a sacrificar el seu poble en guerres absurdes, com les que provocà contra l'Iran o Kuwait. I, això, sense recordar el drama del poble kurd, aniquilat sense pietat amb armes químiques. Els sentiments àrabs que es professen cap a Saddam no ens han de fer perdre el nord. Les simpaties que provoca en la seva gent no ho són pels beneficis que ha aportat a la causa àrab, sinó per la seva temeritat d'enfrontar-se als americans. I aquesta temeritat, afortunadament, és a punt d'acabar.
Saddam
Joan Antoni Vila. (Rebuda per
e-mail).
![[VÍDEO] Francesc Marc Álvaro esclafa Jorge Campos: «Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s’ha de ser ruc»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)