Sr. Director:
Li prec que publiqui aquesta carta, que escric mitjançant la família, per denunciar, reclamar justícia i renunciar més tard, si cal, al que em pertoqui per arribar a una solució.
Deu fer més de 35 anys que m'estic al barri de Son Oliva on a hores d'ara tinc un negoci de robes, i des de fa uns anys patesc, com altres veïns i comerciants, l'abús per part d'un grup d'al·lots joves i fins i tot nins. En els darrers dos anys ho he denunciat diverses vegades i tot i que les autoritats m'han tractat molt bé, no he obtingut cap solució, i la situació ha esdevingut insuportable. El divendres dia tres de desembre, a les cinc, quan anava a obrir les barreres de la botiga aquest grup de joves m'impedí pujar la barrera tot pegant-li cops i burlant-se de mi. Vaig desistir i vaig entrar per la porta petita a l'interior on no vaig poder impedir que uns quinze al·lots hi entressin. Vaig intentar telefonar a la policia i em varen penjar el telèfon fins a tres cops, mentre m'amenaçaven de fer-me malbé el negoci i el cotxe- que en un altre episodi havien sacsejat amb mi dedins- em varen fer l'abús i em llançaren un cabdell gros de fil a un bassiot. A la fi, ajudada per una veïna, vaig poder emprar el telèfon. Quan vengué la policia ja no hi eren, però quan vaig tancar i anava cap el cotxe, ja havien tornat, i un d'ells em pegà una clotellada.
Que més m'ha de passar perquè es noti que les autoritats intervenen? Mentre sortia de denunciar aquests fets vaig poder llegir un tríptic institucional que deia «Cream seguretat i milloram la qualitat de vida». Idò!
Ara quan torni a fer feina hauré de mirar abans si els veig i trucar des del mòbil a la Policia per por del que em poden fer. Filla de la postguerra amb 63 anys i la tensió alta, faig feina des de la meva infància i m'agradaria poder viure tranquil·la el que em queda per a la jubilació. Com pot ser que no pugui gaudir de drets fonamentals com la dignitat, la seguretat, el treball...? Ningú pot fer-hi res? Jo no vull rendir-me, no ho faré. Tanmateix, el que he patit ho dono per patit, i em sentiria satisfeta amb un compromís públic de tots els implicats, que coneixem!i amb un seguiment per part de les autoritats.
Maria Teresa Vilaseca Casals i família. (Rebuda per
e-mail).