Al Centre Cultural del Rafal Vell, gestionat per l'Ajuntament, hi ha un taller-escola de restauració de mobles antics al qual assisteix un grup de persones majors. Paguen una quota moderada i aprenen a recuperar el comodí de la tia Margalida o el canterano de la padrina Pepa.
Fins aquí molt bé.
Però ahir la professora els donà a signar un document: -Au, nines, firmau això! -els digué, i totes hi posaren bitlo-bitlo el seu nom, burotet i número de DOI (Document Oficial d'Identitat). Totes? NO! Una que va aplicar aquella dita d'autor anònim: «res no satisfà més una persona intel·ligent que fer-se passar per beneita davant d'una beneita que es vol fer passar per intel·ligent» i demanà per a què era aquell paper.
-Res, una petició al Govern!
-Avam! -va dir la meva amiga, que és menorquina- Ho llegiré.
Efectivament, era la famosa petició de referèndum en contra de l'Estatut de Catalunya (que el nostre president també vol aplicar a les Balears, però ara ha de fer veure que s'hi oposa perquè el seu bwana de Madrid així li ho mana).
Això perquè veieu fins on arriba la barra d'aquesta gent, com abusa de la bona fe de les persones majors, confiades com a nins petits.
Ja que de nins parlam, esmentaré una cita de l'evangeli: «Al qui escandalitzi un d'aquests minyons més li valdria que li fermassin al coll una pedra de molí i la tirassin a la mar». (Mateu 18,6 i Marc 9,42). Això va per la nostra beata Catalina... Cirer. (Als evangelis se'n parla molt, dels hipòcrites, o no els has llegit, Catalinons?) perquè jo no sé a quants de centres dependents de l'Ajuntament s'han portat a terme accions semblants. A tots, supòs.
També he llegit que a les taules dels carrers aquesta gent fa creure als majors que si no signa els llevaran «ses tres pessetes»; la jubilació. No ho he vist en persona, però m'ho crec.
He comunicat aquesta endemesa al partit polític en el qual tinc confiança perquè informi els seus representants al Congrés de Diputats. Així li donaran a la pretesa enquesta el crèdit que realment mereix.