Sembla que finalment el que té a veure amb les Torres de Gumara, o del Temple, com són més conegudes, ha arribat a bon port, però abans que es perdi la memòria col·lectiva, cal recordar com es desenvoluparen els fets (i més ara que sembla que el Sr. Palazuelo es proclama el seu salvador) fins arribar a un desenllaç tan desitjat per les persones que estimem aquesta Ciutat i el seu patrimoni, patrimoni que ens llegaren els avantpassats i que volem que les futures generacions en puguin gaudir.
No ha estat el Govern Municipal ni molt manco el Sr. Palazuelo els que han salvat les Torres, és més, si per ells hagués estat hores d'ara uns habitatges de luxe, per als de sempre, formarien part del panorama urbà.
No. no han estat ells sinó la resistència numantina de na Miriam Reader, una dona valenta que ha hagut de patir pressions, assetjament i amenaces del Sr. Palazuelo (que en primera instància ha estat condemnat per Mobing). Li feren costat en Manolo i na Toñi, i també Entitats Ciutadanes que han donat el seu suport i la solidaritat a tots tres, però sens dubte l'ànima d'aquesta resistència ha estat na Miriam.
Gràcies a tots plegats les Torres de Gumara retran en pau sent testimonis silenciosos de tot el que seguirà passant a la ciutat, sens dubte molt agraïdes a na Miriam, perquè han estat salvades deixant en evidència que per aquesta vegada els que creuen que poden fer el que volen i els polítics poc diligents a l'hora de vigilar-los, no han guanyat. El no deixar-se vèncer pel desànim, la implicació i organització del màxim d'entitats ha estat important per aquest resultat.
He de dir que hores d'ara, la reivindicació per la protecció de les Torres de Gumara i la de la Porta de Santa Catalina al Puig de Sant Pere, són dos exemples de com una bona coordinació amb les entitats i persones (del més ample espectre social) implicades poden dur a bon port la reivindicació, sobretot si es té ben clar que quan es guanya o es perd patrimoni a qualsevol indret de ciutat, el guanyem o el perdem tots els ciutadans.
Per acabar mencionar l'advocat Sr. Portalo pel seu bon fer defensant na Miriam de les maniobres del Sr. Palazuelo. Els que estimem Mallorca li donem les gràcies de tot cor.
Ma Rosa Bueno Castellanos, Federació d'Associacions de Veïns de Palma.
TV3 al país valencià:
Aquests homes fan por. No els agrada que Televisió de Catalunya emeti al País Valencià. La solució: tancar-la. Així de fàcil. Certament, quan algú vol posar fi a una realitat sempre troba tots els motius del món per acabar amb ella. I el PP, que té majoria absoluta en aquest territori, deu pensar que és l'amo de tot i que ha d'acabar amb les bosses valencianistes sospitoses d'entendre's amb l'enemic del nord.
Algú em podria dir quin mal ha fet TV3 al País Valencià, si no és ajudar a la difusió de la llengua catalana/valenciana? Al PP no el preocupa que als cinemes valencians no es vegin pel·lícules en català/valencià. El preocupa una por paranoica a eliminar de la cultura valenciana tot allò que soni a català, per més que aquesta obsessió el condueixi a la més patètica absurditat.
El Partit Popular deu creure que pot conservar una llengua tancant-la en un museu. O fins i tot, perquè estigui ben conservada, acabar amb tots aquells que la parlen. Doncs jo li diré al PP que espero que aquests que la parlen, parlin ben clar el dia de les eleccions a Corts. I que es puguin superar, d'una vegada per totes, aquelles barreres electorals i també mentals que estan portant el «País dels Valencians» a l'autodestrucció.
Miquel Soler i Ramon (Rebuda per e-mail).