Senyor director,
La setmana passada va fer trenta anys de les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador. Ara, un cop n'han passat trenta anys, Joan Carles segueix amb la corona damunt el cap, ETA segueix essent una amenaça constant, al País Basc segueix havent-hi aldarulls i cotxes cremats, Catalunya no ha assolit ni la meitat de les seves reivindicacions històriques, la dreta més obtusa i reaccionària continua maquinant com fer tot el mal possible a la convivència i el Real Madrid segueix guanyant lligues que no mereix. Per tant, trenta anys després i tot segueix igual. Trenta anys.
Ah; i Maria Antònia Munar segueix presidint..., alguna cosa. El que sigui. Sembla que ara li tocarà el Parlament. El que sigui. La qüestió és presidir. Tenim sort que l'altra Maria, na Maria de la Pau Janer, aquella que tant estimaven els catalans de Catalunya i que la mostraven pertot, a la televisió i la ràdio, ara no la volen a Munich. Tanmateix ja s'ho farà per ser-hi present. En definitiva; mai no sortirem del pou. Mai.