El sindicalisme emmudit
He llegit que un home intentà calar-se foc dins la seu de CCOO de Palma i se m'ha encongit l'ànima. CCOO diu que això és una "mostra de la desesperació de molts ciutadans". Al novembre de 2008, el conseller de Sanitat de Madrid digué que els alliberats sindicals de la branca sanitària costaven uns trenta milions d'euros anuals a la sanitat madrilenya. Imaginau-vos ara la xifra que tindríem si sumàssim tots els sectors professionals espanyols i la grandària del forat dels comptes públics. No entenc com els sindicats poden fer conviure la seva suposada objectivitat en la defensa dels treballadors i rebre al mateix temps tants diners de l'Estat.
No és que sigui molt professional que els costos socials derivats de la seva funció d'intermediaris en les relacions laborals surtin de la butxaca de tothom (amb doble finançament, perquè també reben diners dels afiliats). Per què han de sortir al carrer a fer renou, si estant asseguts es guanyen la vida? De fet, crec que encara no s'ha convocat una vaga general perquè als sindicats no els convé gens mossegar la mà de Zapatero (si ja és letal el nostre president quan és feliç, no vull veure'l empipat).
Però l'objectivitat sindical no és dubtosa perquè les directrius econòmiques de l'actual govern espanyol rebin el seu beneplàcit amb molta facilitat, sinó per la proximitat ideològica d'ambdues parts. Els sindicats assumeixen amb tranquil·litat una nova funció mai vista des dels inicis de la moderna democràcia espanyola, la de mascotes, i una de les diferències entre les mascotes i les persones és que les mascotes mengen millor quan mengen en silenci. Quins temps aquells quan els sindicats sortien al carrer amb vagues generals i omplien tot de fum i aldarulls, com a darrera el juny de 2002, amb el prepotent Aznar parlant català en la intimitat més fosca. Que lluny queden els grans sindicats amb vocació social, com quan la gran UGT volgué fer d'immobiliària amb el projecte PSV-IGS, que generà l'any 1988 una fallida de 54.000 milions de pessetes.
Que lluny queda aquell escàndol del presumpte frau de 16.000 milions de pessetes amb els fons europeus i els cursos formatius de la FORCEM, l'any 1992, per CCOO, UGT, CEOE, CIG i CEPYME. Però amb el pas del temps, senyors, sembla mentida que hagi succeït res; tot queda meravellosament oblidat fins que un home desesperat vol calar-se foc. Estar aturat es duu com es pot, però cap ésser humà aguanta que li prenguin el pèl: els bancs i les caixas reben centenars de milions d'euros de l'Estat, però els crèdits es donen amb comptagotes, i moltes multinacionals, guanyant xifres monumentals, acomiaden tants treballadors com poden. Desesperació de la gent? Quan convoqueu una vaga general us creuré, mentrestant, bon profit!
JUAN M.SÀNCHEZ. Palma
Quarter dels carrabiners, política d'amics i interessos polítics?
Dimarts dia 10 d'octubre, la Comissió Tècnica de Patrimoni del Consell va votar a favor de conservar i restaurar el quarter dels carrabiners de la Colònia de Sant Jordi, com lògicament no podia ser d'altra manera. Després la Comissió Política d'Urbanisme i Patrimoni, duita a terme divendres dia trenta d'octubre, hi havia de reafirmar aquesta decisió presa pels tècnics, entesos i professionals sobre patrimoni. Normalment sempre és un simple tràmit que dóna per bona l'opinió dels que entenen sobre el tema, així ocorre amb quasi totes les propostes, i resulten aprovades per unanimitat.
Emperò en arribar l'esperada ratificació de protecció del quarter de carrabiners es va retirar de l'ordre del dia de l'esmentada reunió, sembla que, prèviament, qualcú es va treure de la màniga que el Consell no té potestat sobre el patrimoni de l'Estat. És possible que el Consell només pugui protegir edificis de propietat privada i no pugui protegir els de propietat pública? L'interès històric que pugui tenir un edifici i les petjades que han de formar part de la nostra cultura s'han de decidir des de Madrid? Seguiran els partits que formen part de la Comissió Política d'Urbanisme i Patrimoni amb la dinàmica i coherència de votar el que recomana la Comissió Tècnica de Patrimoni o seran capaços de votar en contra d'aquesta resolució de la comissió d'entesos? Votar en contra de la Comissió Tècnica és donar suport a un batle que desobeeix conscientment i amb premeditació una acta del Consell en què se li diu que ha d'aturar l'enderrocament?
Si hagués estat un particular el que hagués esbucat un edifici tot sabent que no ho podia fer, també se li faria costat, o se'l multaria? Quin exemple dóna un batle que desobeeix una normativa o l'ordre d'un estament superior? Està indicant als ciutadans que ells també poden fer el mateix, desobeir les normatives del Consell i fer cas omís dels bans municipals? Quin missatge ens volen transmetre? Realment volen protegir el quarter dels carrabiners, o es volen rentar les mans com Ponç Pilat i que decideixi Madrid?, la qual cosa, suposaria la mort i desaparició del quarter.
BENET BOHIGAS I MORENO. Palma