Son Real, 5 anys dins un calaix real
Com es pot tenir un expedient de declaració de zona protegida d'un indret tan emblemàtic com Son Real guardat dins un calaix durant 5 anys? En aquest temps, alguns dels múltiples monuments històrics i prehistòrics existents a la zona han estat violats pel motocròs o pels "simpàtics" turistes que fan petits talaiotets.
També s'han descobert i estudiat jaciments paleontològics molts interessants en el litoral i a la vorera, i en el mateix complex funerari fenici construït, curiosament, sobre un petit aflorament del Plistocè superior marí. Si es té una proposta de protecció d'un indret com aquest guardada durant 5 anys dins un calaix, què podem esperar d'altres? Val la pena fer-les? Què hem de pensar els investigadors patrimonials de tot plegat? Potser hauríem de fer com els exploradors anglesos del segle XIX: espoli directe i sense contemplacions.
Robatori, aquest, encara aplaudit en honor de la corona i de l'imperi i cap als museus de Londres. I per aquí, a quin museu deixaríem les peces en honor de la Conselleria (que aquesta és un altra)? I els hotelers de Can Picafort, què pensen de Son Real i de Son Bosc? Per ventura es pensen que els turistes vénen a veure'ls a ells o es conformen amb l'anacrònic i no rendible ja turisme de platja i sangria. Idò nosaltres, no. Siguem seriosos amb el patrimoni, que és de tots i en vivim tots en aquesta afortunada illa.
BERNAT MOREY COLOMAR. SANTA EUGÈNIA
El fracàs de la vaga del 8 de juny a l'ensenyament
El 8 de juny, els treballadors i treballadores de l'ensenyament vàrem assistir a un fracàs anunciat. Tot i que no en tenc dades, podríem parlar d'un 10% de participació? Així i tot, alguns de nosaltres vàrem optar per capolar un poc més la nostra economia -també tenim fills i hipoteques- per fer sentir la nostra protesta.
Al meu parer, hi ha una raó més profunda per aquest fracàs, i és la manca de representativitat dels sindicats. Mentre que tots els sectors de producció tenen els seus enllaços sindicals a la mateixa empresa, per què als centres educatius no els hi tenim? Quin fonament legal justifica aquest sistema sindical?
Amb uns representants sindicals al centre, la relació seria molt més directa del que ho és ara, en què hem d'aprofitar el quartet d'hora del berenar per escoltar els enllaços sindicals que vénen de fora.
Ens hem de preparar, perquè vindran temps molt pitjors encara. De la nostra capacitat de resistència depèn que la crisi es carregui més o menys damunt els treballadors. Els sindicats estan molt enfora de nosaltres. Hem d'anar cap a la vaga general, però és imprescindible una bona representativitat sindical.
MARTÍ CANYELLES. IES MARRATXÍ
Carta d'agraïment a l'Hospital Comarcal d'Inca
Fa més de dos mesos que som a l'Hospital Comarcal d'Inca, on vaig ingressar amb una situació complicada.
Va ser decisiva l'actuació seriosa de la infermera del PAC d'Inca Dolores Calderón, com també el fet de trobar a la consulta en un moment determinat el suplent de la meva exmetgessa de família del PAC d'Inca, que em va derivar immediatament al servei de Nefrologia de l'Hospital Comarcal d'Inca.
La professionalitat de la doctora Esther Rossich i del doctor Planas, de l'esmentat servei, i la del doctor Juan Urieta, del servei d'Urgències, va ser determinant perquè la meva delicada situació estigui ara controlada i hagi millorat considerablement.
Determinant també ha estat el servei de Cirurgia, encapçalat pel Dr.Estrany i els metges del seu equip, les doctores Estefania Ollé, Dolores Sinisterra, els doctors Alberto Clerigué, Joan Lliteras, Gabriel Ventayol i, especialment, el doctor Ulises Onchalos, a qui vull agrair de tot cor la seva implicació en el meu cas.
Vull ressaltar l'amabilitat i l'entrega de la doctora Apol·lònia Bergas, del servei de Medicina Interna.
Així mateix, vull agrair la bona feina del personal de Radiologia, que he hagut de visitar molt assíduament i que m'han sabut treure alguns somriures en moments molt difícils per a mi.
A tot el personal d'infermeria, auxiliars d'infermeria, zeladors i zeladores, personal de neteja de les plantes de Medicina Interna i Cirurgia, a Cati infermera, de la consulta de Cirurgia i, al servei de cuina de l'Hospital Comarcal d'Inca, moltes gràcies per tot.
Com a usuari de la sanitat pública, vull deixar constància que aquest servei públic funciona. Malgrat les retallades salarials i les dificultats derivades a vegades per manca de personal, allò que he trobat en tot moment és professionalitat, amabilitat, empatia i vocació de servei.
PEDRO PONSA VICH. INCA