La solució dels mosquits
Quan era petit estava prohibit llegir en mallorquí. Ara hi vull escriure si puc dir el que pens sobre l'arribada dels mosquits a la ciutat de Palma, mosquits que poden ocasionar malalties i fins i tot epidèmies.
Ja hi va haver un temps, fa cosa de cent anys, que va passar el mateix. A més, va ser un enginyer agropecuari francès qui va fer molins de vent i va sembrar tot els paisatges dels voltants de la ciutat de Palma. Per drenar aigua estancada de la terra, la van germinar els mosquit en progressió geomètrica.
Paisatges bells, dignes de pintors i poetes, alabats per turistes. Ara que el temps i allò modern ha destituït quasi tots els molins... del romàntic passat, necessitam eliminar els mosquits, d'avui i demà. L'única solució és que facin cent molins de vent, grans i bells amb l'ajuda de l'Estat, dels polítics i també crear un premi anual per al millor molí de vent i una ajuda per a cada un.
Si féssim això, evitaríem les molèsties de mosquits, evitaríem epidèmies i malalties que, en aquest moment, ignoram. Per favor, escoltau el que us dic.
Antoni Perelló Ochogaria.
Manescal jubilat. Palma.
Fernando Aguiló, un bon amic i una gran persona
Vares partir tant de pressa, sense que em pogués acomiadar de tu ni de poder-te donar les gràcies per totes aquelles coses que m'ensenyares, aquelles que encara m'havies d'ensenyar, tots aquells consells que m'havies donat, inclòs en aquell temps en què érem competidors i no vares demostrar mai que et molestàs o et sabés greu. Sempre estaves de bon humor i quan et demanava que em fessis qualque peça no em posaves emperons, per complicada o difícil que fos, sempre amb el teu enginy cercaves la manera de fer-ho i quan venies a dur-la. Sempre em deies: Mateu, no em tornis a demanar una feina com aquesta. Tanmateix, tu i jo sabíem que et diverties fent aquelles peces que eren complicades i com a bon mestre sabies que ho faries. Quan em vénen a veure clients i amics que em demanen si havia sabut la teva partida, sempre surt el mateix comentari: i que ho era de bona persona i professional!
Una abraçada i fins sempre
Mateu Bauçá Company. Palma.
Reflexionem
Davant el lamentable espectacle del nacionalisme i el progressisme desunit, fet clarament propiciador d'una victòria electoral del PP, sorgeixen un parell de preguntes entorn del paper -per la posteritat o la posterioritat?- que hauran fet els cappares d'aquests col·lectius. Realment és necessari tant de rebombori? No som tants com per anar fotent-nos branca en pla masoquista. Acabarem vetlant un cadàver. Alerta a desmobilitzar les bases, senyors. Els del PSM: ara resulta que poden entendre els hotelers per tirar endavant obres sense mirar prim, però s'han de treure els ulls amb els d'ERC. Massa irresponsabilitat per tot i massa personalismes. Llimem arestes al·lotets o farem el ridícul com a poble el 2011 servint una victòria en safata al PP. Tan dolents som els uns i els altres? Si un es demana per l'abandonament d'ERC del Govern també podem dir que hauria estat per ventura millor que el Bloc hagués votat la investidura d'Antich i fet oposició de valent. Aquí, entre "qui estimes més el teu pare o la teva mare", la casa roman sense agranar. Salut i coneixement a tothom.
Montserrat Alcaraz Vich.Campos.
Baixada de calçons
Resposta a l'article publicat el 16/06/2010 per Pep Verger, que començava així: "Tots. Per unanimitat. Sense abstencions ni absències injustificades. La totalitat de les forces polítiques del Parlament aprovaren, com havien anunciat, el decret Nadal, ara convertit en llei i substancialment modificat. Mesos enrere, em semblava un signe de debilitat d'aquest govern de centreesquerra davant els poderosos hotelers. Avui, una vegada aprovada la llei, tenc la sensació que l'esquerra s'ha agenollat davant l'empresariat". Jo tampoc no entenc res d'aquesta "baixada de calçons" per part del nostre Govern "d'esquerres" enfront de l'empresariat, aprovant l'ampliació del decret Nadal. I no és només que els hotelers hagin infringit unes normes, sinó que, a més, amb aquesta aministia que els concedeix el Govern perjudiquen directament la resta de la població. Destrossen la nostra terra. Permeten unes coses a uns i a la resta dels mortals se'ls sanciona per coses molt més insignificants. La Justícia? Una vegada més els favoritismes als senyorets han quedat per sobre de l'interès comú, un tòpic molt propi de la dreta popular, que no m'esperava ni del PSIB ni molt menys del Bloc.
Laura Rosselló. Palma.