Pare i pastor
He passat mala nit. He tingut com un somni. He vist que un fill se n'anava de casa i son pare quedava molt preocupat. Cada dia sortia al balcó esperant veure tornar el seu fill i baixar corrents a abraçar-lo. El fill tardava i el pastor decidí anar a cercar-lo. El senyor ha deixat la roba de palau, els signes de poder, ha comprat una camisa reciclada, per tres euros (aquesta vestimenta era d'un que ja dorm dins la fossa dels injusts). Arribant al tren, ha adquirit un bitllet normal i ha pujat al vagó de la gent, de tothom. Arribant a Sineu li han dit que el tren no continuava pus; i per què?, ha preguntat aquell senyor, preocupat. Una al·lota, que tot el camí havia escoltat música amb auriculars, li ha contat que, ja fa molts de mesos, havia caigut un mur i el tren hi xocà i encara hi ha ferits; que la causa era que el que havia construït les parets s'ha embutxacat diners i ho féu malament, però que si vol anar a Manacor, hi ha un enllaç de busos.
L'homenet, disfressat de pelegrí, amb un trenta-nou d'espardenyes de lona, acompanyat per aquella preciosa senyoreta, que ignorava qui era aquell vianant tan arregladet i educat, entra al bus que els du a Manacor. Allà troba un vellet d'aquells que rondegen per l'estació; el saluda i li demana per un tal Jaume Santandreu, Collet de malnom, per on capllevava, on era la seva casa. Jo coneixia molt l'amo en Mateu, son pare, li diu, un home honrat de cap a peus, i sa mare, dona intel·ligent i afanyosa, que tingué sis o set infants en aquell temps que el pa faltava a les taules. "Bon home, no em diríeu per on és la casa d'aquesta família?". "És a l'altra part de la ciutat, al barri del Barracar, a un carrer que du aquest nom. No en sé el número, per allà l'hi diran". "Gràcies", respon el pelegrí, conhortat amb tan bona informació. "Encara, si m'ho permeteu, us faria una altra pregunta: el tren no passa més enllà, no ha passat mai?". "Sí, contesta el jubilat, fa més de trenta anys que deixà de passar-hi. Els cacics, els que tenien la paella pel mànec, els abusadors dels pobres, els que tenien l'exclusiva del transport, feren força per suprimir el tren i que així la gent viatjàs en els seus autobusos.
Diuen que ara fan feina perquè torni a passar. Serà una festa per a la gent". El pelegrí camina per dins Manacor i davalla pel carrer del Barracar. Prop d'una torre de molí fariner, demana per un tal Jaume i li assenyalen una diminuta caseta. Toca a la porta i surt a rebre'l el mateix fill que havia sortit de casa i no hi havia tornat. Les paraules foren poques perquè no en sortien d'una boca ni de l'altra, totes es recinglaven dins el cor. Passaren a una cuineta d'uns pocs metres i allà, entre suor freda i calenta, les llàgrimes amaraven el moment. "T'he portat un anell", li va dir el pastor, perquè em vull tornar a casar amb tu. Els noranta-nou no m'han preocupat tant com tu. Ara, si vols, seràs el rector de la parròquia dels Dolors d'aquesta ciutat. Aquí també hi ha pobres, i tu, que t'has mantingut pobre, els entendràs més que jo, que encara visc dins aquell castell, amb grans sales, escales amb estores vermelles; i encara no he estat capaç de renunciar a tanta cosa i ser el que avui he tingut la sort de ser, un més en el carrer, on m'he sentit a gust. Ara pens, Jaume, que tinc altres ovelles que un dia s'allunyaren com una lloca venturera, han fet el seu niu i és hora, si volen, que tornin amb tota la llocada i, amb unes mans molt més netes que les meves, alcin el pa de l'aliança nova i eterna. Ells són pastors com tu i com jo i més que nosaltres, perquè no només ho són de la humanitat, sinó també d'una família petita, model i exemple de l'altra.
Aquí m'he despertat i he anat a escriure això.
PERE FONS PASCUAL. Palma.
Bauzá i Otilio,
nyaps a domicili
Després de les protestes veïnals perquè es manté tancat un centre social acabat fa un any i construït amb fons del pla E, el president del PP i batle (in pectore) de Marratxí aprofità divendres la presentació del seu substitut en el càrrec per inaugurar el centre amb llum i taquígrafs.
El gran nyap al qual els han portat les presses és la compra i col·locació de gairebé mil metres quadrats de gespa artificial, que sembla posada com si hagués caigut d'un cinquè pis. Sense cap tipus d'ancoratge, tallada com si fossin retalls i que òbviament desapareixerà tot d'una que algú s'adoni com n'és de fàcil emportar-se-la.
Total: a uns 50 euros de material el metre quadrat, multiplicat per mil metres, 50.000 euros. Tant se val, el cas és que quedi bé a la foto! Imperdonable despesa, unida a la despesa del lloguer del local on han tingut la gent gran reclosa un any. El que s'ha dit: nyaps a domicili.
NATXO KNÖRR BORRÀS. La Cabaneta.
Visita al Parlament
He tingut l'ocasió de visitar el Parlament de les Illes Balears juntament amb un grup de jubilats.
A la sortida ens obsequiaren amb una bossa amb documentació sobre el Parlament i un ventall, una gorra i un bolígraf.
Moltes gràcies pels detalls, emperò aquestes darreres coses són xineses. No hauria estat millor fer un petit obsequi amb objectes produïts a les Illes Balears?
JOSEP ENSENYAT. Andratx.