Vaig tenir ahir i encara em queda avui per mirar d'harmonitzar una sèrie de fets aparentment portadors de contradiccions contraindicades per a assolir uns mínims de coherència. Hi ha contradiccions enriquidores, vertaderes fonts d'energia literària, filosòfica, contradiccions que neixen del xoc entre unes idees i unes altres, entre uns fets i un altres, bastits tots ells a partir de bons fonaments. N'hi ha d'altres que són fruit de la vessa o de la poquetat intel·lectual de les persones. Ara, per exemple, crec que estam en aquest segon escenari. Mirau: una lectura apressada d'un parell de diaris "aquest n'és un" de fa dos dies, permetia subratllar: a) L'Ajuntament de Palma havia aprovat per unanimitat una moció del PSIB-PSOE congratulant-se pel veredicte de Londres respecte de Pinochet. b) El PSIP-PSOE va presentar una proposta al plenari d'aquest Ajuntament demanant «que el ple s'adherís a la inclusió a l'Estatut del terme 'identitat històrica', que a la pràctica lleva d'enmig la paraula nacionalitat».
Quant a l'apartat a), si també els populars es «congratulen» del desenllaç del cas Pinochet, vol dir això que condemnen, ni que sigui implícitament, les actituds de Fungairiño i Cardenal i, en conseqüència, el suport que no han deixat de tenir per part del govern central? Podríem dir que estam davant d'un enfrontament larvat, encara subterrani, entre el grup popular de Cort i la cúpula del seu propi partit? O que, simplement, tant els és vuit com vuitanta?
Quant al b), el sainet continua, sembla: un partit que s'ha conxabat amb el PP per evitar que la nostra comunitat tengui la vitola de nacionalitat històrica, que s'ha distret a l'hora de votar-ho al Congrés, permetent que el resultat de la votació sigui a favor de la vitola; i que després ha declarat que, puix els designis de Déu són inescrutables, es podria aprofitar l'error per canviar d'actitud: pot aquest partit fer jocs de mans, treure's de la màniga el vaporós concepte d'identitat per barrar el pas al de nacionalitat?
Unes i altres contradiccions no és que destaquin per la seva cruesa, ja que les dues formacions polítiques que les protagonitzen difícilment poden fer rimar els interessos d'uns partits de naturalesa egocèntrica amb el simple reconeixement de l'existència del nostre país, més enllà d'un El Dorado epigònic de l'Estat. Però sí que criden l'atenció pel poc esforç intel·lectual invertit en la cosmètica d'unes declaracions i propostes per evitar que la contradicció, sigui tan fàcilment detectable: -ergo, tan ofensives per al contribuent.