Ara ja són moltes les persones que es pregunten si són compatibles les bones intencions del Govern i dels consells en materia urbanística i l'acció impertorbable de la senyora Margarita Nájera. Mira que un, si ha de viure d'escriure, o de paraules, com deia Joan Bonet, acaba escrivint de tot, però servidor he de reconèixer que sempre m'ha fet cosa escriure sobre la batlessa de Calvià. És culpa meva si davant la seva existència em sent cohibit. Quan, pel que sia "que sovint és bastant", la senyora Nájera se'm fa present, sempre a través dels mèdia, sent com un calfred seguit de rampa. No fa falta repetir que d'aquestes sensacions indefinibles en som l'únic responsable. Fa alguns anys que pensava que em passaria amb el temps, que m'aniria avesant a aquesta presència en la vida pública del país. La veritat és que, com més temps passa, més creix aquesta espècie de neguit. No és una qüestió sobre la qual estigui disposat que hi digui la seva qualsevol psicoanalista. Tampoc no es tracta d'una reacció masclista davant l'exercici del poder per part d'una dona que no sembla temptada per la mística de la feminitat. La feminitat de la senyora Nájera em sembla exemplar: almenys en el sentit que no té cap interès a mostrar-se vulnerable per encantar el personal. I he de confessar que, entre ser comandat per un home o per una dona, en igualtat de condicions, optaria per la vergonyosa fórmula de la discriminació positiva i voldria que fos la dona qui em donàs ordres. Bé, tot això no té cap interès per a ningú, i hauríem de posar-nos a cobro, perquè és tard i vol ploure. Allò que, en començar aquestes retxes, anava a dir és bén poca cosa: voldria suggerir a qui ho pugui fer que ens expliqui com es concreta en el territori de Calvià l'esperit protector del territori encarnat en un militant del PSOE que ha arribat a president de la nostra comunitat. Per favor, aquestes paraules no contenen ni la més petita desconfiança o suspicàcia sobre l'acoblament de les accions urbanístiques de la senyora Nájera a la llei. Però xoca, no em negueu que xoca el fet que cada punt pugin als titulars les més de mil noves places a Peguera, els plans per a sa Marineta, etc., mentre el municipi és distingit en instàncies europees per la seva actitud en favor de la mare Natura. El més curiós és que quan ho comentes amb els amos del socialisme local, se'n renten les mans amb aquella unció pròpia de qui remet al poder de Déu nostre senyor.
Territori de Calvià