Malgrat les paraules d'oferiment del Sr. Matas al nou Govern del Pacte de Progrés, en les quals manifesta que els partits minoritaris, en clara al·lusió a Unió Mallorquina, fan pressió sobre el projecte de llei per a consells insulars, haig de dir que va errat en primer lloc pel que fa a què només és un projecte per Mallorca, ja que està ben determinat que es tracta d'una llei per als consells insulars i no per a un Consell Insular.
En segon terme, Unió Mallorquina no té agafat ningú sota cap concepte i com és molt natural tampoc no hi ha cap intenció de ruptura entre illes.
Però pel que fa a aquest projecte es tracta d'una realitat per millorar les illes. Recordem que ningú no es va presentant com a balear, tothom diu que és mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc i a partir d'aquí podem començar a parlar d'altres qüestions, com les històriques, socials, culturals i fins i tot dialectals, per la qual cosa queda ben determinat que totes elles tenen els seus trets ben singulars i l'únic que es pretén és donar unes facultats que les faci actuar segons les necessitats de cada una d'elles.
Aquesta reforma s'ha d'entendre com un disseny, quant a adoptar mesures que impedeixin processos dobles dins l'administració i que les tramitacions siguin efectuades amb la celeritat que correspon.
Comprenc que l'oposició en aquests moments no té altra feina més que la d'intentar embullar el president del Govern, però el que hauria de fer és dedicar el temps a col·laborar per tal de dur endavant aquesta llei, que millorarà substancialment la vida col·lectiva a cada una de les illes. Tota vegada que dins el món de la política hi estan ficats molts llicenciats en dret, seria del tot convenient que ens llegissin els articles de l'Estatut amb una certa calma i que no perdessin els nervis, tot queda ben clar, basta extreure'n una bona lectura.
No tractin de crear un conflicte allà on no existeix, no vulguin fer-nos fer passes enrere, nosaltres les passes les fem endavant i com és molt natural, tots sabem que els acords han de tenir el vistiplau de tots els grups del Pacte.
Les gestions d'Esports, Cultura, Benestar Social, Ordenació del Territori i Carreteres és del tot normal que cada illa se'n preocupi del que li afecta directament i per això s'ha de disposar de tot el que faci referència al contingut de cada transferència inclosa la seva partida econòmica.
Tampoc no hem de polemitzar amb el tema dels consellers, ja que malgrat no ser electes estaran sota la disciplina de les lleis i sota el control de tots el membres del govern del propi Consell. De justícia és envoltar-te de persones de la teva confiança per tal de dur endavant els projectes programats i la mostrar la capacitat d'acció.
El que proposa és un eina de treball efectiva i d'equilibri social per a cada una de les illes, perquè el patrimoni de cada una d'elles guardi la fidelitat que volen els seus habitants, també com a nacionalistes creiem que és fonamental fer realitat els diferents trets entre illes, sense desmarcar-nos del que és clarament la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
És una responsabilitat que tenim davant els ciutadans de cada illa, donar un servei òptim. Com no, ésser la institució líder de cada una d'elles, sense duplicitats i garantint la seva gestió.
L'Estatut no és la mesura de la democràcia de la Comunitat Autònoma, sinó que n'és l'expressió i que no és sagrat, sinó que ha de servir per decidir el futur del país, sempre que es vulgui o sigui necessari. Ja que el que es decideix un dia no ha de ser vàlid per sempre.
Per tant, els menorquins no han d'esperar el que decideix Mallorca per a poder definir el seu futur, amb l'Estatut no hi ha d'haver trampes sinó noves possibilitats.
Ara no podem deixar que la llei proposada cremi al foc entre les classes polítiques de sensibilitat hipòcrita, posant obstacles en comptes de donar solucions positives.
No estem demanant un acte de generositat, el que no volem són unes illes limitades, això és tot. La societat de les illes és molt plural i les fòbies i les fílies polítiques no s'han d'heretar com si fossin patrimoni familiar, s'ha d'aixecar el cap amb confiança.