«Ja hi tornam a ser, a sa parada de ses cebes», deien els nostres majors, quan un fet es repetia constantment, sense que els fes gaire gràcia. És el que sol passar amb els arbres: els poquíssims que, a pesar de tot, arriben a passar generacions i fer-se admirables, tard o prest fan nosa, anau a saber per què, anau a saber a qui. Tant se val: sempre hi perd l'arbre. Ara li ha tocat al lledoner del Coll d'en Rabassa: tant se val que tengui més de tres metres de perímetre de soca, ni que estigui catalogat pel mateix Ajuntament: ja hi tornam a ser...
I tornam a sentir la fantasmada de sempre: que el canviaran de lloc (ai deumevet!), com si es tractàs d'un moble. Però... anem per parts; això de canviar arbres grossos... professionalment és inadmissible parlar tan en general d'arbres, cal parlar d'espècies, així sabem que trasplantar oliveres grosses és relativament fàcil, possible amb les alzones, un desastre amb els polls, i probablement impossible amb els pins, per exemple; però això encara és la teoria: la pràctica és molt més horrorosa que tot això i aquests arbres solen desaparèixer per sempre. Un altre tema semblant és quan ens diuen que tal arbre gros «molestava» i serà substituït per uns bastons de viver. Tampoc. Un arbre gros no se substitueix per res, ni per cent bastons. Això és una altra història. Amb els milers i milers de bastons que he vist posar jo tot sol, tot això ja hauria de semblar el Mato Grosso, i és ben a la vista que no ho sembla: més aviat sembla allò d'Arizona. Val més deixar els arbres grossos.
I molt més important és, encara, quan es tracta d'un Arbre Singular. Si ho és, precisament és in situ, que vol dir allà on ha estat sempre, d'altra manera no té sentit, i allò que dèiem de trasplantament segons espècies, tampoc no té sentit, perquè en el millor dels casos, la inevitable pèrdua de valor faria que un arbre singular deixàs de ser-ho; tot plegat: un doi.
El que s'esdevé és que l'excel·lentíssim Ajuntament de Palma no té Arbres Singulars, sinó Arbres d'Interès Local, que és com han catalogat el lledoner del Coll d'en Rabassa, i fins ara ha servit perquè es publicàs una mena de llistat de Telefònica, i no sabíem si servia per a res més: ara ho sabrem. Ah! Ja que som per ací, vora aquest lledoner, hi ha també cinc pins enormes, també catalogats. És hora de dignificar-los, o hem d'esperar que un altre constructor digui que ens els posarà a un altre lloc més guai?