A la darrera carta que vaig rebre de Buero Vallejo em deia literalment: «Esa herida no tiene cura, como verás cuando pase el tiempo...». Es referia a la mort del meu fill Òscar i m'ho deia, perquè també havia perdut un fill a la flor de l'edat. Arriba una edat en què, quan ja són més els amics i amats de l'altra riba que els d'aquesta, t'interessen més les mentides de la veritat que la veritat de les mentides, més la divina misèria dels vells que el diví tresor de la joventut. Repassava jo l'«Epitafio para un poeta», del mestre Octavio Paz, i sabia que aqueixa ferida que tots duem clavada al cap i al cor no té cura... Pensa!
El que no té cura