No hi ha dubte que l'alt nombre de persones no catalanoparlants que al llarg de la segona meitat del segle XX ha arribat a les Illes Balears ajuda a explicar, encara que només parcialment, la complexitat de la situació sociolingüística de la nostra societat (no sols de Palma). Ningú no pot negar que el pes de la immigració es reflecteix en el fet que prop d'un 30% de la població de les Illes Balears (dades de 1991) no sàpiga parlar en llengua catalana, la qual cosa provoca, per exemple, que els autòctons habitualment se sentin empesos a abandonar el català per comunicar-s'hi.
Durant els quasi deu anys que han transcorregut d'ençà de la darrera recollida de dades sobre coneixements de llengua catalana, hi deu haver hagut molta de la gent que no sabia expressar-se en català que n'ha après (a través de l'escola, dels cursos específics per a adults, dels mitjans de comunicació o del contacte amb entorns en què la llengua de les Illes s'usa amb normalitat); per tant, la quantitat de persones que tenen coneixements de llengua catalana deu haver augmentat, però és probable que no hagi augmentat tant que puguin fer avançar els percentatges, a causa de l'arribada durant aquests deu anys de prop de 100.000 persones, procedents quasi de forma exclusiva de territori no catalanoparlant.
Aquesta constatació, però, no ens pot dur a acusar la immigració del perill que afecta la pervivència de la nostra llengua. És un factor que introdueix importants dificultats i complexitat al procés de normalització lingüística, però no per ser immigració, sinó pel volum que representa i, sobretot, perquè, fins ara, la nostra societat no ha pogut oferir al conjunt dels nouvinguts condicions adequades per facilitar-los l'aprenentatge de la llengua pròpia de les illes Balears i afavorir la seva integració. Ho corrobora el fet que en el casos, gens excepcionals, en els quals els immigrants s'han trobat amb un entorn propici s'han produït processos d'integració clarament favorables a l'enfortiment de la nostra llengua, sobretot entre els fills dels immigrants de primera generació.
És clar, per tant, que la manca de recursos materials i jurídics, les inèrcies heretades dels temps de prohibicions, etc., han fet que, en conjunt, la immigració hagi estat, fins ara, un factor que ha contribuït a incrementar la complexitat lingüística de les Illes Balears, bàsicament per les condicions en què s'ha produït. Això mateix també ha passat amb altres factors com l'escola, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, etc., els quals han afavorit, inicialment, el procés de substitució lingüística i, posteriorment, han dificultat el procés de normalització; tots aquests factors, en un context social normalitzat lingüísticament, poden actuar com a elements d'enfortiment de la cohesió de la nostra comunitat lingüística.
La fàcil demagògia sobre un tema tan transcendental com la immigració fan aparèixer propostes encaminades a crear separacions socials o escolars basades en criteris lingüístics, les quals són un error que ens poden dur a crear una societat desestructurada que ens farà la convivència i cohesió socials més difícils.
Els nombrosos exemples de persones que, en trobar-se en entorns adequats, han experimentat el procés d'integració lingüística ens demostren que la immigració pot convertir-se en un factor favorable a la pervivència de la nostra llengua si som, com a societat, capaços de potenciar els mecanismes que afavoreixin la seva integració, no sols des del punt de vista lingüístic, sinó també des del punt de vista social i cultural. Des de les institucions cal proporcionar vies i instruments que ho facin possible (a través de l'escolarització, els mitjans de comunicació, la formació, l'increment d'entorns normalitzats, etc.) i el conjunt de la societat també s'hi ha d'implicar; de fet, els primers que garanteixen la continuïtat de la llengua catalana a les Balears són els qui la tenen com a llengua primera si en mantenen l'ús i la transmissió intergeneracional. De les persones d'origen immigrant hem d'esperar la predisposició necessària perquè la seva integració sigui possible. La normalitat lingüística de la nostra societat no es podrà assolir al marge de la població immigrada, sinó que s'ha de fer amb la seva participació.