Avui es compleix el desè aniversari de la mort de Francesc Borja Moll. L'efemèride coincideix en el temps amb la celebració d'un altre aniversari, el de la Lletra de Convit, amb què mossèn Alcover cridà els habitants de tots els territoris de parla catalana a participar en la gegantina obra del «Diccionari», que no s'hauria acabat sense la decisiva contribució de don Francesc. El poc o el molt que hem avançat en la normalització del país seria incomprensible sense la intervenció d'aquests dos homenots. Més que dedicar-nos a repassar els seus mèrits, val la pena que reflexionem sobre si avui dia, amb més mitjans, som capaços de llançar-nos a l'assoliment d'objectius tan ambiciosos com els seus. No es tracta tant d'adpotar postures maximalistes sobre les possibilitats de la nostra llengua, sinó d'elaborar, com ells, projectes capaços de trobar la necessària complicitat social per al seu desenvolupament. Si no tenim aquesta habilitat, ben poca cosa farem. El repte és gran, les dificultats són moltes. El món en què vivim no és el mateix de Francesc Borja Moll. Però el seu mestratge ens compromet a tots, institucions i ciutadans, a fer possible l'assoliment d'aquests objectius. Tant de bo que les generacions futures puguin tenir cap a nosaltres una ínfima part de la gratitud la nostra generació té cap a Francesc de Borja Moll.
• La targeta de presentació de George
Bush
La targeta de presentació de George W. Bush com a president dels Estats Units no podia haver estat pitjor: un bombardeig sobre Bagdag, que, com era d'espera, ha ocasionat víctimes civils. Tampoc no ha provocat sorpreses. El seu pare, quan presidia els EUA, prometé un nou ordre mundial per a després de la Guerra del Golf. Aquest «nou ordre» de moment ha consistit en això. No deixa d'espantar, però, que una operació d'aquesta mena hagi estat qualificada pel llogater de la Casa Blanca com un afer més o manco rutinari.