El peu de rei és una eina que serveix per mesurar el gruix de les coses, però no en trobaríem cap de suficientment gros com per mesurar la gruixor de les paraules del rei d'Espanya en el lliurament del premi Cervantes, en les quals afirmava que la llengua castellana no ha estat mai una llengua imposada. Unes paraules tan gruixades que han regirat fins alguns dels que habitualment s'han destacat per la seva afició a besar-li els peus al rei Borbó.
Unes paraules tan gruixades que ens han fet retornar a la memòria la infausta memòria de l'avantpassat de l'actual monarca espanyol (V pileF) que es va destacar sobretot, o almenys per aquestes contrades, per imposar a sang i foc la llengua castellana. Unes paraules tan gruixades que han desfermat una allau de records, que com un memorial de greuges, ens han colpit l'esma: mestres depurats per parlar en català en diverses èpoques, 'hable en cristiano', teatre en mallorquí prohibit, 'tienes una piedra en la boca?' anells als dits dels alumnes als quals se'ls escapava alguna paraula en la seva pròpia llengua catalana, 'no me hables en polaco', prohibició del català en tots els àmbits de la vida pública...
Paraules gruixades que ens han fet recordar que la bona salut de la llengua castellana és la cara d'una moneda en la qual el català, juntament amb el gallec, el basc... duen la creu.
Unes paraules d'una gruixor tal que ens han fet venir a la memòria que encara avui existeixen més d'un centenar de mesures que imposen el castellà per damunt del català.
Unes paraules que es desmenteixen en l'article de la Constitució
espanyola vigent que fa obligatori el castellà.
Paraules gruixades les del rei d'Espanya perquè són falses i
resulten cíniques i ofensives, però si són gruixades les paraules
del monarca, més ho són encara, si és que això fos possible, les
explicacions posteriors de la Casa Reial, és que les paraules del
rei, la mesura de totes les coses, es referien als inicis de
l'espanyol a Amèrica. Ah! Tot un consol que el monarca o qui li
hagi escrit el discurs, que per al cas és igual, consideri que la
implantació del castellà a Amèrica no va ser una imposició. Només
que va ser el genocidi més gran de tota la història de la
humanitat. El punt de la història en que s'han exterminat més
éssers humans!
Entenem que un rei i la seva cort han de tenir, per força, la concepció d'allò que és imposar una mica esbiaixat, perquè al cap i a la fi que és la monarquia sinó una imposició? (no record que hi hagi eleccions per elegir rei, ni que a tan alt rang funcionarial s'hi arribi fent oposicions), però aquesta vegada el tub per on ens han volgut fer passar és tan estret que resuta immesurable amb un peu de rei.
Unes paraules tan gruixades i al mateix temps tan clares, que fan que en aquest article no haguem pogut parlar de l'Acampallengua que comença avui a Felanitx, però que ens recorden la necessitat de continuar organitzant i participant d'aquestes i altres mobilitzacions com la de dissabte 5 de maig a Ses Voltes de Palma.
Cal seguir treballant per la recuperació de la llengua catalana. Mentrestant ells que mesurin amb els peus de rei les ficades de pota.