Estimat Sr. Lluís Maicas
M'imagín que no us esperàveu que una austríaca que havia viscut
molts d'anys a Viena llegís el vostre article (Diari de Balears del
23 d'abril). Excusau, per favor, que el meu català soni un poc fred
i sec. No és perquè jo sigui així (encara que hi ha gent que no
s'agafa temps per comprovar que no tots som iguals!) sinó perquè fa
poc que l'aprenc.
Gràcies pel pas cap a una globalització cultural. Amb un article
tan ple de prejudicis i opinions generals, ajudau molt a la
causa.
A més, hi ha una informació falsa. A la Sezession li deim «la col»
(en el dialecte de Viena, és clar). Els cambrers vienesos tenen
fama de ser poc amables (també a Àustria!). Però em pareix molt
atrevit jutjar tots els vienesos només partint d'un grup petit.
No em molesta la crítica (ho feim nosaltres també, molt més
dura), però em molesta la manera.
Estic farta de dir: «Sí, sóc austríaca però no sóc xenòfoba, ni
freda, ni seca...».
Un mallorquí que també està confrontat amb molts prejudicis i
opinions fetes hauria de saber-ho millor que els altres.
Salut.
P.D. Sí que és veritat que tenim música en els enterraments, però
és la banda del poble o del barri. No tot allò que és diferent és
rar. O per vós sí?