Sempre es pot aprendre

És interessant comprovar com cada canvi d'estació va acompanyat en els mitjans de comunicació dels reportatges típics i recurrents. Una redactora que estigui un parell anys en la mateixa secció d'un diari podrà repetir cada temporada temes com l'al·lèrgia, l'inici del curs escolar, les primeres pluges... Però de totes les estacions periodístiques jo triaria l'estiu. Un època frívola i buida de contingut on ens podem trobar autèntiques joies com un seguiment absurd de l'estiueig dels anomenats famosos i reportatges per omplir un espai interminable. Jo no tenc el mínim interès a conèixer a on aniran i què faran durant les seves vacances certes persones però no puc evitar l'interès mal sa de llegir el textos allargats de la mà de qualque redactor en pràctiques. Recomano de tot cor aquestes lectures perquè així una pot saber que Catalina Cirer llegeix un llibre d'autoajuda per a dones que volen tiomfar titulat Quiérete a ti misma. La veritat és que no conec gaire aquest tipus de llibres però encara així no crec que la possible batlessa de Ciutat pugui aconseguir amb ell les claus de la Casa Consistorial, o de l'èxit que per ella deu ser el mateix. Aquest no ha estat ni serà el darrer descobrimernt de l'estiu, encara resten moltes setmanes i estic ben convençuda que podré gaudir de lectures tan enriquidores com l'entrevista d'aquesta setmana a Maria Teresa Campos. Una professional que no va tenir cap vergonya en afirmar que Rociíto cobra el mateix que qualsevol presentador jove, ni més ni manco un milió de pessetes. Supòs que això comparat amb el sou de l'estrella deu ser una mostra gratuïta i per tant no s'imagina les condicions econòmiques que pateixen la majoria dels seus companys. Jo li recomanaria una volteta per moltes emissores de ràdio per veure in situ com es fa feina deu hores diàries per cent trenta mil pessetes al mes.