No, no, i no! Fins al març no decidiré si em present o no. Que ja haurà caigut la flor d'ametler? I a mi què em contes, Pere! Com si jo fos n'Aina Cohen. Te ben assegur que no tenc gens ni mica de por a perdre-les, a les eleccions. I ara no veus, Pere, que els del Pacte són pocos y cobardes? Únicament em lleva la son na Maria Antonieta, que se'ls dóna de senyora i fa coses que no ho són. Perquè ja em diràs si és propi d'una senyora, fer la traveta i pegar coces a l'os de la cama. Jo seria partidari, en arribar la campanya, de donar-li a tastar la poma de na Blancaneus a na Maria Antònia. Ai, Pere, i que ho ets d'exagerat! Això que et propòs no té res a veure amb el GAL ni amb gent que tira petards. La Bruixa Joana li ofereix la poma i dorm fins a l'estiu. Així de senzill. I, mentre dorm, que els set nans li facin la gara-gara. O els vint-i-quatre. Més no, eh? Perquè UM no en té més de dues dotzenes, d'afiliats. Però si no mossega la poma i es presenta, li donarem cara, no ho dubtis; pel març ja vos n'explicaré la manera. Els rojos que desembarcaren a Manacor feien més por que ella, i els foragitàrem amb dos esclafits. Ara sols falta que perdeu la confiança en vosaltres i en en Kosemari. Volverán banderas victoriosas, no ho oblidis. Quan en Kosemari s'adona que qualque ministre va cloc-piu, li diu això. Ja m'entens: Mariano, volverán banderas victoriosas! Pilar, Jaime: ben igual. I tots reviscolam com si acabàssim de prendre un Alka-Setzer. Jo diré si em present o no em present a les eleccions al març, quan el meu pas pels mítings sigui un visto i no visto. I punt. Quina pressa teniu? Que ha d'ésser tard el març, home! Déu va fer el món en set dies i si no hi arriba a posar els de l'Obra Cultural li hauria sortit perfecte. Ara, Pere, tenc molts de maldecaps i, entre setmana, no em puc distreure per Mallorca. A començaments de novembre m'ha de néixer una llocada de patitos a Doñana, i un dia d'aquests he de donar llum verda al projecte d'enrajolar la platja de Can Pere Antoni, perquè ja és ben hora que la modernitat arribi a Palma. A més a més, Pere, no convé que em deixi veure massa en la precampanya de la precampanya, perquè arribaré a Nadal més cremat que un ciri de la Sang. Heu de tenir coneixement, Pere. N'heu de tenir per mi. Tu saps que si em desafien, responc com en Titoi. Au, ja em teniu amb la cresta encesa. I en lloc de dir vénc, dic vengo, i en dos dies he acabat amb els catalanistes, el Pacte de Progrés, els trileros i en Pep Moll. Què tenc en contra d'en Pep Moll? Res, però se posa per mig. Si em treuen de polleguera, trec pit, tu ho saps. Procur ésser equànime, però quan me n'adon que vaig bé, ningú no em desvia. L'altre dia, en Kosemari, em va demanar: Kaime, díme algún mallorquín ilustre para preguntarle sobre los archivos de Salamanca. I no vaig dubtar-ho: no n'hi ha cap de més il·lustre que en Torrente Ballester. I si no ho creus, Pere, demana-ho al batle de Campos. Mira-te'l de fill il·lustre, i és dels que opinen que s'ha de bombardejar Barcelona cada un parell d'anys. Si l'únic que comparteix el punt de vista dels catalans és en Pepe Hidalgo. Los catalanes os quieren quitar los papeles. Li vaig dir, talment. Y las mondas y los plásticos. Basta que nos dejen el estiércol, que es mano de santo para la cosecha. Això em va dir. Què et sembla? Ben igual s'ha fet de l'Obra. Que no t'ho creus? Mira en Pere Muños. Xiulava més bé que un canari jove. Podria guanyar-se un dineral fent d'àrbitre de Tercera i, en canvi, prefereix fer de ca rater per l'ajuntament. Perquè el destí d'aquesta gent del PSM no és altre. En canvi el nostre González Ortea mossega com el ca de s'hort. Quin barram, Déu meu! Apreneu-ne, vosaltres, d'ell, i deixau de reclamar-me com si jo fos el Sid. Heu de remenar el pot de les cireres, Pere. Na Catalineta que vagi a comprar bescuit en el Forn de Plaça amb una criatura en cada mà. I en Joan Bauçà que organitzi la Feria de Abril en Otoño. Palma ens ha de donar els vots que ens falten. I en últim extrem, si no en sabeu, ja vendrà en Jaumet de ses Rambles i vos traurà les castanyes del foc. El març farem balanç. Ara per ara Madrid em reclama, i no és qüestió de deixar les qüestions d'Estat en mans del sereno. Però no et preocupis, Pere. Vendré cada cap de setmana a matances, a ca l'un o l'altre. I ja ho saps. Diré quatre paraules ben dites, perquè ja no me les escriu en Mato, i podem regalar fotografies d'aquell milió de còpies que em vaig fer quan era president i anaven a càrrec del pressupost general. N'hi haurà prou amb això. I cada dilluns, encarregau una enquesta. Veureu com milloram la intenció de vot. I si milloram convenientment, al març em tendreu aquí, a punt de tastar les panades. No ho dubtis, Pere. Som home de paraula. Que podria venir ara? Mira que ho ets, caparrut! És clar que podria renunciar al ministeri i venir per aquí a fer el pinsà, el verderol o la cadernera! Però, i si tot això de Mapau va per endavant i m'engabien? Què has vist res més trist que un ocellet engabiat, tu? En confiança, Pere, vendré al març. I si no hi ha fressa. Convé que no hi hagi fressa.
Matas convenç Pere Rotger