A bastament comentat des de fa ja anys la intenció del PSIB, a través de la seva Operació Antich, de reconvertir-se en quelcom semblant a allò del PSC-Ciutadans pel Canvi de Pasqual Maragall, pot ser ara, que som a les portes de la fi de la legislatura, sigui hora de comparar, si més no parcialment, les dues operacions. Maragall ha canviat l'aire i l'ànim del PSC. Aquest partit, que va saber guanyar les primeres eleccions i tenia un gran cabdal de vots, va ser incapaç d'actuar amb prou astúcia tàctica. Va caure, a finals dels setanta i principis del vuitanta, en una continuada equivocació: el menyspreu a CiU, pensant-se que les tàctiques barroeres de Pujol quedarien en evidència i els nacionalistes s'enfonsarien. Veien CiU com dos partidets oportunistes que havien fet l'impossible per evitar la reinstauració de la Generalitat el 1977 i que per tant ho pagarien a les urnes. Però l'hàbil Pujol s'empassà la derrota que va ser per a ell el restabliment de l'autogovern català, i des de dins del provisional govern aprofità el càrrec menor que tenia per teixir la xarxa d'interessos anti-progressistes. Els socialistes, amb estratègia però sense contratàctiques, deixaren que Pujol, pactant a tord i dret, fins i tot amb prohomes públics del franquisme, es fes la botigueta i el 1980, gràcies a l'altre exemple d'incapacitat tàctica que va ser el dirigent d'ERC, Heribert Barrera, aconseguí el poder per anar eixamplant-lo. Començava el declivi socialista. Només quan a mitjans de legislatura 1995-99 Maragall pactà amb els «capitans» del PSC la complementarietat catalanisme-immigració i l'obertura com a segell, els socialistes començaren a enlairar-se fins guanyar les eleccions, en vots, de 1999. Ara estan, segons les enquestes, a les portes d'aconseguir també la victòria en escons. Ja es veurà. Passi el que passi, el canvi radical del PSC és un fet, bàsicament per una bona utilizació de la tàctica política, la qual ara té la culminació amb la incorporació destacada de la famosa i popular Manuel de Madre a la llista maragalliana. Quan el 1999 Francesc Antich i els «sergents» del PSIB començaren a imitar el PSC, allò va ser una bona tàctica inicial per canviar la imatge de l'antiga FSB-PSOE. El problema és que s'han passat tant de rosca que han arribat a posar en perill l'estratègia general. A diferència del PSC que no governa, el PSIB hauria de presentar, ja, deures fets, en clau social i socialista. I d'això, la veritat, ben poquet. D'aquí que el discurs identitari antiquista sigui tan poc entès per les pròpies bases. I d'aquí, també, la rectificació antiquista que ja es pot detectar: el gir social (ista), les promeses pel futur més esquerrà, o l'ús creixent del castellà com a llengua de relació. El problema és que necessiten quelcom més per no caure en la mateixa errada històrica del PSC (si ja l'han comesa o no ho diran els resultats electorals). Per molt clara que es tengui l'estratègia, una mala tàctica, o l'absència, ho pot arruinar tot. Maragall, precisament, és un polític que en sap molt, de joc en curt, de tàctica. No està tan clar, ni prop fer-hi, en l'antiquisme. Utilitzant un exemple futboler, això que tant agrada a Presidència, és fàcil d'explicar el dubte: Antich ha perdut l'oremus per ser vist a la distingida llotja de Son Moix, feu del club esportiu balear representatiu de les essències conservadores, elitistes i, a estones històriques, del pur i dur feixisme. No se l'ha vist, no, al modest corralet de l'Atlètic Balears, l'únic club esportiu balear que va patir la dictadura de Franco (hagué de traspassar un jugador al Mallorca por ordre gubernativa, va participar a les Olimpíades Populars de Barcelona i fou atacat per l'aviació feixista en tornar) i que és de base social pobre. Això és, per exemple, una falta de tacte i de tàctica d'imatge per a un polític d'esquerra. I, en fi, per justificar el títol d'aquest article, i com s'ha dit abans, Maragall intenta ara incorporar en lloc destacat l'antiga batlessa, representativa de la immigració progressista, Manuela de Madre. Una excel·lent tàctica en la confecció de les llistes amb l'objectiu evident tant de contrarrestar les «acusacions» de pseudonacionalisme que li fan com de demostrar la transversalitat social dels candidats. Necessitaria el mateix el PSIB per fer creïble el gir social (ista)? Sí. Per imatge i per recollir vot a tota la badia de Palma. La pregunta és: voldrà Antich una de Madre Margarita?
La de Madre d'Antich?