El discurs de Jaume Matas en el debat de l'Autonomia revela les claus de la seva victòria electoral i demostra que se sent molt agraït als segments de la immigració que el votaren. Matas prometé creixement econòmic; potenciar un bilingüisme, que lògicament beneficia els castellanoparlants que no pretenen la integració, i fins i tot articulà la teoria de les «Balears amb les portes obertes al món», on presenta el país com a terra d'acollida, i també autopistes i carreteres per evitar la «sinistralitat» en unes illes saturades dins un constant consum de territori.
Va ser un discurs del més pur liberalisme per a un país petit, molt edificat i que té seriosos problemes d'infraestructures. De fet, aquest és el model que desitgen els segments provinents de la immigració que han vingut a les Balears a aconseguir el progrés que els negava la seva terra d'origen. També és un model que permet guanys a mitjan termini, amb la qual cosa bona part dels empresaris es poden sentir satisfets, sobretot en l'actual conjuntura d'incertesa internacional.
El problema és que el disseny Matas de les Balears del futur apunta cap a la superació del milió d'habitants de dret, a la incapacitat per poder integrar els nouvinguts en l'afany d'estima al país des de les perspectives cultural i lingüística, i a la inevitable pèrdua de la qualitat de vida, fruit de la massificació, que acabarà per fer molt de mal a l'Arxipèlag com a reclam turístic de qualitat.