Sovint ens pensam que el problema de la pujada del preu de les vivendes ens afecta a nosaltres, que vivim a les Illes, més que a ningú. Però les darreres xifres que han sortit demostren que ben segur el cost de la vivenda serà un dels punts de la propera campanya electoral a tot l'Estat espanyol. El cost duna casa a Espanya ha pujat gairebé un 16% en el darrer any, un dels augments més alts dels darrers vint anys.
Zapatero ja ha arribat a la conclusió que aquest problema pot donar molt d'espai per fer campanya electoral. Ha proposat que un Govern del PSOE reduiria la proporció del sou que s'ha de dedicar a la vivenda a un 30%, en lloc del més de 50% que s'hi dedica ara de mitjana. No ha detallat com ho aconseguirien, la qual cosa deixa la proposició una mica coixa, però ha marcat la línia dels socialistes i ha marcat els mínims en el debat sobre la vivenda. S'ha assegurat que el PP no pugui fer una oferta més atractiva. És difícil que la dreta ofereixi reduir la despesa sobre la vivenda més que això. Per tant, només els quedarà la possibilitat d'atacar aquesta proposta com a irrealitzable, o imitar-la i prometre el mateix, o mantenir el silenci sobre els problemes de la vivenda durant aquesta campanya. Cap opció d'aquestes no és gaire atractiva.
Fa vint anys que el preu de les vivendes a Espanya puja més que la mitjana europea. Els preus a les grans cutats com Barcelona o Madrid s'equiparen ja als de moltes capitals europees. Tant és així que es perd competitivitat. Empreses, les professions liberals i els petits empresaris trobaran més atractiu instal·lar-se en altres indrets més econòmics. A Irlanda ha passat el mateix en deu anys: la vivenda s'ha encarit tant que ja actua com a fre per al creixement de les grans ciutats, efecte més greu ara que estam a punt de rebre els estats de l'est europeu a la UE. Les capitals com Praga i Budapest es podran vendre molt més fàcilment als empresaris i tendran moltes més possibilitats de créixer que les dels antics membres de la UE.