José María Aznar ha mantingut la seva promesa d'estar només vuit anys en el càrrec de president del Govern espanyol renunciant així a la possibilitat de repetir per tercera vegada. Amb ell, Balears ha estat representada al Consell de Ministres a cada legislatura. A la primera amb Abel Matutes i a la segona amb Jaume Matas. La seva actuació ha estat positiva pel conjunt d'Espanya i com no podia ser d'altra manera, a uns els ha deixat contents i a altres no tant o gens. El fet de no interpretar un guió, com si es tractàs d'un actor d'allò més simpàtic per tot on passava, canvià el concepte de polític fet valer per altres presidents destacant encara més el seu caràcter seriós. Sembla oblidat però arribà a Moncloa amb la mà estesa als nacionalismes pactant amb Pujol i CiU, i amb Arzalluz i un PNB que a la meitat de legislatura el deixà plantat en signar el pacte de Lizarra amb els proetarres. I ara se'n va amb la consciència tranquil·la, convençut de deixar un país millor, i orgullós d'haver aplicat un programa de centre, reformista i recolzat en el diàleg.
Amb l'Aznar vuit anys president conviuen decisions discutibles amb resultats que no se li poden negar, com haver capgirat el gràfic socialista de més i més atur reduint-lo fins a fer-se prop del promedi comunitari. Aquest èxit econòmic, sempre per damunt de qualsevol altre estat europeu, gaudint d'una etapa de creixement i prosperitat que ajudà a la nostra convergència amb Europa, no admet dubtes. També deixa resultats positius en la lluita policíaca contra una ETA que a punt va estar d'assassinar-lo. I en política exterior, tenir veu pròpia a Europa i iniciar una etapa atlantista, malgrat el riscs que preveia, ha deixat els fonaments per unes bones expectatives a mitjà i llarg termini. La seva defensa de la Constitució i els Estatuts li han merescut moltes crítiques, però més mediàtiques que de la ciutadania, perquè de la necessitat d'aquestes reformes no es troba un clamor popular autonomia per autonomia que a més vagi recolzat en una gentada sortida als carrers per exigir-la o ben decidida a donar suport electoral a les opcions que sí les facin costat.
Aznar ha presidit govern i partit convertint-ho en una opció homologable amb els altres partits del centre dreta europeu. Per ell és l'únic partit capaç de garantir l'estabilitat, la prosperitat, el crèdit internacional i la unitat d'Espanya situant-la com un dels grans estats del món. Confia en una de Mariano Rajoy pensant que el partit va a la campanya amb vuit anys de feina ben feta, d'estabilitat i d'objectius complits als quals no és aliena la gestió dels populars a les nostres illes que comptaren amb un ampli grau de llibertat i suport. I així fa bon fer feina. Les seves aportacions han tingut el suport que havien de menester per anar endavant, ja que Aznar, a més del president era un amic. Per tant, amb confiança, que no vol dir confiats, caldrà empènyer tant com es pugui per continuar amb pes específic a Madrid i ser valorats tant com calgui.
Per cert, Aznar a l'hora del seu acomiadament ha volgut deixar clar que sols pretén presidir una fundació i no molestar, i sense doble lectura, perquè per no ser, no serà ni diputat, malgrat que d'allò que no se'n podrà desfer és que el seu prestigi i influència l'acompanyin allà on vagi.