L'increment un 29% de la població reclusa a les Balears entre l'any 2000 fins a l'actualitat, que arriba a 1.365 interns, revela que les polítiques de creixement desmesurat de l'economia provoquen conseqüències gens agradables quan després arriba una conjuntura d'estabilització. A finals dels anys noranta i en ple boom turístic, les Balears s'embarcaren en projectes d'inversions públiques que, com el pla Mirall, contribuïren a fer més gran l'allau migratòria i, amb això, l'arribada de persones que per diferents motius han acabat delinquint, sobretot a partir de l'estancament econòmic iniciat el 2002.
Aquesta pujada de la població reclusa ha de ser motiu de reflexió ara que es torna a anunciar una pluja d'obres públiques. Tot creixement desmesurat suposa una despesa social alta i els poders públics n'han de ser plenament conscients. Aquesta llum vermella de l'augment de la població reclusa també demostra que des del punt de vista de la seguretat no s'han d'estalviar mitjans. L'estructuració econòmica illenca la fa especialment sensible a la delinqüència. Això implica el màxim control possible del fenomen migratori, i saber conjugar mesures policíaques amb una intel·ligent política d'integració, amb la qual els nouvinguts se sentin apreciats i amb disposició de passar a formar part del cos social en igualtat de drets.
Així mateix cal preocupar-se -i en aquest punt ja hi ha molts mitjans i molta professionalitat per part dels funcionaris- perquè les presons balears siguin escoles d'integració. S'ha de perseguir el delicte, però compadir i ajudar el delinqüent.