La Unió Europea ja engloba 25 estats i més de quatre-cents milions de ciutadans. Des d'ahir el Vell Continent ha fet una altra passa històrica per convertir-se en una gran potència econòmica, política i social. La incorporació dels darrers deu estats no arriba en un moment de gaire optimisme. El creixement econòmic és ara molt petit i els indicadors econòmics no són gaire optimistes a curt termini per al conjunt del continent. Però el més important és que la maquinària europea no s'atura davant cap dificultat i continua endavant deixant el món bocabadat. Bona part dels estats que s'acaben d'incorporar a la Unió formen part de l'antic bloc de l'Est. Així, un continent dividit i embarcat en guerres fratricides des de temps immemorials està aconseguint ara un equilibri que per molts és quasi un somni: la unió des del respecte a la sobirania de cada Estat i potenciant també el desenvolupament de les regions. Tanmateix, el repte que resta per endavant és encara més difícil: l'articulació de la Constitució europea, tal volta l'acte polític de més transcendència des que fa més de 200 anys l'Assemblea francesa impulsà i generalitzà la Declaració dels Drets de l'Home.
Per a les Balears ahir també va ser un dia important. Un Estat compost per illes, Malta, es convertí en membre de ple dret de la Unió. Cal esperar que els balears tenguin en els maltesos uns interlocutors que vetlin en defensa de la insularitat en el si de la UE.