Em reconec incapaç de canviar tan aviat de parer com ho fan aquest que confonen les institucions amb el seu partit i opinen segons siguin a l'oposició o al govern. M'agradaria poder felicitar la senyora Cirer per la defensa que fa dels interessos dels ciutadans quan demana solars militars en desús per a fer habitatge social. Però, record que aquesta demanda té la data de naixement coincident amb la pèrdua del poder dePP a Madrid i m'envaeix la sensació que una altra vegada ens han donat pel sac de la ideologia. Mentre l'especulació amb el terrenys de Defensa servia per penjar-se medalles amb l'equilibri dels comptes de l'Estat, el sacrosant dèficit zero justificava o bé que se'ns cobràs un preu desorbitat pel que és nostre o bé que s'hi permetessin excepcions a la carta en ePla General d'Ordenació Urbana que augmentaven els rendiments especulatius a favor del ministeri a força d'incrementar l'edificabilitat. Els mateixos que justificaven això, avui demanden el contrari. No han arribat a aquesta conclusió després d'acceptar els nostres arguments, sinó automàticament després de perdre la cartera ministerial el seu partit. Quins collons. Ara només falta que la senyora Estaràs, que fa pocs mesos estava encantada amb el desorbitat preu a pagar per l'Hospital Militar (que, a més de ser un mort de patrimoni històric de quasi impossible venda a la iniciativa privada, costa un ou mantenir-lo obert al ministeri de Defensa), ens surti amb la vena reivindicativa patriotera i el demani de franc i la l'impost de plusvàlua a càrrec del ministeri del senyor Bono. De més grosses se n'han vistes. I no m'estranyaria sentir, qualsevol dia d'aquests, que el radical canvi d'opinió es deu a que ara, que els rojos traïdors retiren les tropes de l'Iraq, Defensa ja no necessita els doblers que les Balears entregàvem com si fos l'antic i guerrer delme.
Però no només pateixen aquesta transformació radical en el tema del patrimoni inútil per a Defensa; des de les xifres de l'atur a l'ocupació hotelera passant per la brutor de les platges o el descompte en el transport pels residents poden capgirar la perspectiva d'un dia a l'altre, segons siguin a un costat o l'altre del banc blau del govern. Quan, amb ePacte de Progrés, s'incrementava el nombre d'aturats però les xifres d'afiliats a la Seguretat Social assolien rècords històrics, l'atur era insuportable i el desequilibri que la immigració provoca en les xifres no s'havia de considerar. Ara sí i, per més dallons, els contractats ja ni són rècord. Però és en el camp del turisme on la girada de casulla és més divertida. Les xifres d'ocupació, quan no convé, no consideren l'univers d'hotels oberts o se serveixen desapassionadament, com qui recita la guia de telèfons. Ja no està en perill la nostra economia, malgrat tenim unes perspectives que acollonen. Que com s'aconsegueix? Basta deixar d'acollonir i parlar del final de la depressió col·lectiva, talment se'ns acabàs com a ells: el dia que tornen a tenir cotxe oficial.Girar la casulla