És un idil·li impossible. Madrid i Balears estan condemnades a enfrontar-se políticament. Els governs central i autonòmic, lluny d'aprendre del passat, s'esforcen a litigar amb dedicació. Els de la capital han iniciat el setge al Consolat i comencen a atacar per diferents flancs.
Diumenge passat, la ministra Cristina Narbona va tenir el «mal gust» de treure a col·lació els informes contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que Matas va amagar quan era el titular de la cartera de Medi Ambient. Com si no en tingués a bastament, Narbona decidí enviar els documents a les comunitats autònomes contràries al PHN. El president de Balears es defensà assegurant que disposava d'informes tant a favor com en contra del transvasament de l'Ebre i que aquests no transcendiren per voluntat d'aquells que els elaboraren. I si ell ho diu...
Però els míssils de Madrid no només van dirigits al Consolat. El secretari d'Estat d'Infraestructures, el ja famós Víctor Morlán es despatxà a gust amb la consellera Cabrer acunsant-la de mentir i d'utilitzar converses «privades» per atacar Francesc Antich. La consellera, que no és de les fàcils de tombar, adverteix que no consentirà més insults del Ministeri. Mentrestant, el diputat Quetglas torna -afortunadament- a l'arena política per animar més encara la qüestió. El grup parlamentari socialista demana la dimissió de Cabrer. El flamant portaveu del PP, Miquel Ramis, comença a exercir d'opositor de l'oposició i insinua que a Quetglas li pot caure una querella. A la mateixa roda de premsa el portaveu adjunt dels populars, Fernando Rubio, s'escalfa un poquet més del recomenable i, aprofitant que l'Ebre no passa per Mallorca, escomet contra les dessaladores projectades pel PSOE al Llevant espanyol. «Més despesa d'energia, més salmorra i més contaminació» atribueix Rubio a l'invent dessalador, oblidant-se tal vegada que el seu conseller de Medi Ambient, Jaume Font (un dels més eficaços d'aquest Govern) les reclama per a les Illes. Tanquem el cercle i tornam a Narbona. Què farà la ministra davant aquestes «discrepàncies» internes? Farà cas a Rubio, a Font, o a cap dels dos?.
Bromes i lapsus a part, el més trist de la setmana no ho han protagonitzat, per una vegada, els polítics illencs. I és que l'actitud de la ministra de Foment, Magdalena Àlvarez, ha estat del tot lamentable. El mínim que ha de fer una persona de la seva responsabilitat és posar-se al telèfon quan una consellera autonòmica la crida. El mínim que ha de fer, per molt ministra que sigui i per molt poder que tengui, és atendre, almenys atendre, les reivindicacions de les CA. El mínim que ha de fer és dissimular la seva prepotència i entendre que tant legítim és el govern que ella representa com el que representa Cabrer. Trob exagerades algunes de les infraestructures viàries previstes pel Conveni de Carreteres però les maneres, Sra. Àlvarez, són les maneres i aquí ja començam a estar farts que Madrid ens ignori, que ens menyspreï per la nostra manca de pes polític, que ens continuï «matant».
Mentre Canàries, amb quatre diputats decisius al Congrés, aconsegueix licitar carreteres per damunt del cost previst sense que cap secretari d'Estat els estiri de les orelles, aconsegueixen que el Govern de ZP es comprometi a subvencionar el descompte del 50 per cent en el transport de passatgers i que el president d'Espanya faci referència a aquell arxipèlag cada vegada que parla. Qualcú li hauria de dir a Zapatero que si vol estiuejar a Menorca el mínim que ha de fer és fer-nos cas. I si no, que se'n vagi a Maspalomas.
Parlant de Menorca, mai el Govern balear havia estat tan ben representat a les festes de Sant Joan com aquest any. Els dies 23 i 24 la població de Ciutadella es dividia en tres categories de referència: autòctons, turistes i alts càrrecs. Em conten que quan es tracta d'anar de bauxa el president també és el líder. Matas va tombar tots els seus consellers -només Font aguantà a la seva roda- i arribar a l'alba més fresc que una lletuga. Això de jugar al pàdel sembla que el manté en forma.
K K K
Aliens a qualsevol problema terrenal al PSIB-PSOE, tant crítics com oficialistes, continuen fent comptes de cara als congressos (aquesta secció no serà la mateixa quan tot hagi passat). L'agrupació de Calvià valora la possibilitat de presentar una alternativa a Antich per dirigir el PSIB i la «misteriosa» i imprevisible connexió Úbeda (Torres i Bellón) anuncia en la intimitat que l'actual secretari general és intocable. Mentre cerquen i troben al possible rival de l'expresident Cànoves i Armengo no perden el temps i preparen la cita insular. El líder dels crítics confia a remuntar els resultats del precongrés i la secretària general de Mallorca vol ampliar els seus suports. Queden tres setmanes.