A poc a poc els càrrecs dirigents dels partits que no són PP ni UM comencen a parlar de com veuen la possibilitat de, sempre que els conservadors no tenguin majoria absoluta d'aquí dos anys i mig, què se podria fer, i com, i amb qui, per intentar bastir una alternativa pel 2007. Són les visions del Pacte hipotètic. Les quals, hores d'ara, són tantes i tan difuses com que no se nota que el vegin possible de cap manera, el dit acord.
De fet, l'únic que ho té clar és EU. Ho deien dimarts d'aquesta setmana Miquel Rosselló i Eberhard Grosske. En ocasió de presentar a la premsa el seu procés de refundació que ha d'acabar la pròxima primavera amb la creació d'una Plataforma -encara sense nom: la que, per entendre'ns, se la coneix com la Iniciativa per Balears- que aculli tota la constel·lació de verds pro-EU i la diversitat d'independents que s'hi apuntin. Deien que la seva aposta és, una vegada creada la dita Plataforma o Iniciativa, intentar un possible pacte amb el PSM i que els escons entre aquesta coalició i els del PSOE siguin més que els que obtendria PP i UM pel seu costat. O sigui, voldrien una reedició del Pacte de Progrés però sense reeditar-lo, perquè en els casos en què aquest va existir (1995 i 1999) UM n'era la peça clau, i ells no volen al partit de Munar. Per tant, sospiren per una pacte d'esquerres, seguint la tradició menorquina de l'Entesa de l'Esquerra de Menorca més el PSOE, o el Pacte Progressista eivissenc, o, anant ja cap a exemples paleopolítics, el pacte a l'ajuntament de Palma de 1979 entre PSOE, PCE i PSM.
En el PSM clar, el que se diu clar, no hi tenen res, o sigui que encara molt manco veuen res nítid pel 2007. Genèricament, sí. O això diu el seu secretari general, Gabriel Vicens: que perdi el PP. Però després, el com i amb qui se podria bastir la seva visió de l'alternativa, no ho diuen. Respecte a UM, se l'ataca, però també és ver que se deixa la reserva que si trencàs amb el PP... però sense dir tampoc què vol dir exactament rompre (quan, aquesta legislatura? O que vagi fent ara amb el PP i llavors si els pot donar poder, oblidar-se del que ha fet ara?)... En fi: poca, o nul·la, concreció.
En el PSOE l'únic que tenen clar és que el Pacte de Progrés (i és opinió literal expressada aquesta setmana a qui subscriu per part d'un dels membres del «nucli dur») va ser quelcom vàlid el 1995 i 1999, però amb resultats tan nefasts que fan «impossible» la seva reedició pel futur, d'ell o de quelcom semblant. La seva aposta és només una: PSOE. Se podria dir que els socialistes han passat de volen parèixer «ser més PSIB que no PSOE» a estar orgullosos de ser i mostrar-se com a «PSOE, PSOE, PSOE...», i que cadascú entengui el que vulgui, però ells van fent. Com què? Doncs pareix que rebentant opcions del Pacte eivissenc per poder xuclar-li tot el que va ser cap a les sigles socialistes (per ventura amb independents adherits); per altra banda intentant no perdre un diputat (que podria ser molt important) a Menorca, sobretot si Joana Barceló s'estimà més anar-se'n a Madrid si en el PSOE menorquí comença a ventar; i a Mallorca... ai, a Mallorca, un embull. Els agradaria que bastàs un pacte PSOE-UM, però saben és pràcticament impossible. Que necessitarien allò que quedi després de la desfesta electoral de 2007 de PSM, EU-Verds, però un altre pacte amb aquests i amb UM seria com el de Progrés que de cap manera volen... En fi: que no ho té gens clar, el PSOE, això de l'hipotètic Pacte 07.
Se pot argumentar que queda encara prou temps per haver de decidir sobre l'assumpte i que, per tant, no passa res si aquests partits no són capaços encara de veure què podran o voldran fer. No tant, en queda. Per comparar: a finals de 1996 ningú ja no tenia dubte que PSOE, PSM, UM i EU-Verds apostaven per un canvi el 1999, sumant tots contra el PP. Actuaven en conseqüència en el Consell mallorquí i a Eivissa a partir de l'èxit del Pacte al Senat. I així i tot anà per un pèl del nas, i sense UM no ho haguessin aconseguit, el 1999. El mateix temps falta, ara, pel 2007, i res en clar hi ha: moltes visions, però cap coincident sobre si serà possible, com ho volen aconseguir i entre qui. Si els llargs processos (18 mesos) de suposat «debat» que ara han tancat, no han servit ni per aclarir-se sobre això, de què i per què o qui deuen haver servit?